Projecte Sikus

A través d’un treball amb els alumnes sobre els instruments musicals tradicionals de llatinoamèrica vam topar de nassos amb el siku, un instrument de vent molt particular que ens va cridar de seguida l’atenció, i és que calien dues persones per tocar-lo o, com diuen a Bolívia, a tocar trenzado.

Dibuix [fragment] sobre ceràmica de la cultura Mochica (zona Perú) (200 a.C.-800 d.C.)

El siku (mot d’origen aimara) és un instrument de vent de la família de les flautes de Pan, i està format per dos rengles independents de tubs, anomenats ira (de 6 tubs) i arka (de 7). Les notes apareixen intercalades, de manera que cadascun d’aquests rengles té les notes que no té l’altre.

Model de sikus de PVC: elaboració pròpia

Este tipo de ejecución es un reflejo de su sociedad, donde cada uno es igual y todo se hace según una base comunal. Este sistema viene  a  significar  que  ninguna  persona  puede  ser solista  y  tener, por tanto, más importancia que otro. No es posible tocar una melodía por uno mismo.

Daniel Chugg, a Audenis i Baena (2004)

Aquest instrument és típic de la zona de l’altiplà andí i el podem trobar juntament amb d’altres instruments de vent com ara l’antara, el rondador, la quena, el quenacho, el pinkillo, o el moseño. Les festes, anomenades sikuriades, combinen els sikus amb la percussió i la dansa.

Obra: Dolores Mendieta

Actualment, és habitual trobar els dos rengles superposats en un sol instrument, de manera que pugui ser tocat per un sol músic. No obstant, la manera tradicional de tocar-lo separadament atreu a molts músics i educadors. No és casualitat que, actualment, formi part de l’aprenentatge a primària de moltes escoles de Bolívia, Perú i el nord d’Argentina.

La universitat argentina UNTREF ha desenvolupat el Proyecto Sikuriada, un interessant projecte de construcció de sikus i de transmissió i difusió d’un repertori musical propi destinat a escoles de primària.

Coneixem també una interessant experiència intercultural (Sikuris en la escuela del futuro) amb uns alumnes de 4t de primària, a l’escola Saunalahti de la ciutat finlandesa Espoo.

Aquest viatge a la recerca del siku, ens va portar a conèixer l’Alejandro Andreu i el seu projecte Amauta, un músic argentí, divulgador i constructor d’instruments de vent de tradició andina i, posterioment, a contactar-lo i a participar en un taller virtual que l’Associació Arte En Los Barrios sobre construcció d’instruments autòctons organitza periòdicament al districte de Morón (BsAs).

Entrar en contacte directe amb l’Alejandro i el seu context musical i cultural ha estat crucial per conèixer l’instrument de primera mà, més enllà de la documentació que podem trobar per internet. Dels intercanvis amb l’Alejandro i amb la resta de participants del curs, n’ha esdevingut un contacte intermusical que tot just comença, i que esperem que en els propers cursos es materialitzi en intercanvis bidireccionals entre escoles d’aquí i d’allà.

Aquest projecte ha estat dissenyat i portat a terme a l’aula de música amb dos grups de 1r d’ESO durant el present curs 2020-2021 i ha consistit en crear uns sikus-malta (tessitura de contralt) en PVC, i aproximar-nos al repertori andí i tradicional català, en un treball intermusical, a partir dels sistemes notacionals i metodologies orals -i aurals- pròpis de cada cultura. El projecte també ens ha permès fer una petita incursió al món de l’afinació dels instruments, a col·laborar en la construcció de l’instrument, a coordinar-nos a l’hora de tocar en parelles, i ja posats, hem après d’on venen el nom de les notes musicals!

Si estàs interessat en el projecte, o vols participar-hi d’alguna manera, posa’t en contacte 🙂

A continuació trobareu una petita mostra sobre la implementació i desenvolupament del projecte a l’aula, en aquest primer any.

Projecte Sikus (INS Nicolau Copèrnic, curs 2020-2021)

Aprofito per agrair la participació de tot l’alumnat i als companys profes i profas, sense els quals tot això no hauria estat possible. I desitjar-vos a tots i a totes unes merescudes vacances!

Per a saber-ne més

Audenis, D. i Baena, R. (2004). Les flautes de Pan centreandines. Col·loquis del flabiol, [en línia], 2004, https://raco.cat/index.php/ColFlab/article/view/372996

Sánchez, C. (Ed.). (2018). Música y sonidos en el mundo andino: Flautas de pan, zampoñas, antaras, sikus y ayarachis. Fondo Editorial de la Universidad Nacional Mayor de San Marcos. http://biblioteca.clacso.edu.ar/Peru/upg-unmsm/20200720082804/Musica-y-sonidos-en-el-mundo-andino.pdf

Luís, M. (2000). Propuesta para la implementación de siku en establecimientos educativos. Revista Amauta, 3. https://www.academia.edu/4462877/PROPUESTA_PARA_LA_ENSE%C3%91ANZA_DE_SIKU_EN_ESTABLECIMIENTOS_EDUCATIVOS

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s