45 Preludis d’Hotteterre

Font: L’art de Préluder sur la flûte travesiere (IMSLP)

L’Art de Préluder és un tractat que va escriure Jacques-Martin Hotteterre, al 1719, per aprendre a tocar la flauta travessera, la flauta de bec, l’oboè o la cornamusa.

Hotteterre és molt important entre els flautistes de bec, bàsicament per dues raons:

  1. Perquè és el responsable de les principals innovacions del que avui coneixem com a flauta barroca (respecte les anteriors flautes del renaixement), i que faran que aquest instrument s’adapti a la nova estètica virtuosística, amb un so més solista, així com adaptar-se a altres instruments i amb diferents tonalitats.
  2. Perquè el seu tractat és una excel·lent font d’informació i d’inspiració de com interpretar la música barroca francesa que, a diferència de la música italiana, es caracteritza per la seva ornamentació i subtilesa tímbrica.

Quan volem fer notes alterades amb la flauta (sostinguts o bemolls), com que no l’instrument no té claus, haurem de fer el que s’anomenen digitacions creuades, i que són digitacions en les que s’aixequen alguns dits intermitjos, i això complica les coses. És per això que Hotteterre, proposa un seguit d’exercicis curts, d’uns 40 segons de mitjana, amb diferents tonalitats, per treballar justament aquesta dificultat. A més, la seva música està farcida de símbols amb indicacions de com ornamentar la melodia (trinos, apoiatures, accents,…).

Font: Principes de la flute travesiere… (IMSLP)

Un preludi és allò que ve abans de la cosa principal, així com un postludi és allò que ve després. Un preludi és allò que fem quan escalfem, quan afinem, quan improvisem, quan provem un instrument, quan juguem amb unes escales o uns patrons determinats, quan estudiem. Preludiar té un component lúdic. Preludiar és un espai centrífug de llibertat, però també és un espai centrípet de recolliment i d’introspecció. Tocar els preludis d’Hotteterre en públic, com deia en Joan Izquierdo -el meu últim professor de flauta, inspirador i mentor-, és mostrar la privacitat de la cambra, l’espai íntim de l’intèrpret amb el seu instrument. Una experiència que, per la seva naturalesa privada, difícilment podem recontextualitzar en un espai públic.

Ara fa temps que no toco massa la flauta, però recordo que els preludis d’Hotteterre eren un must en la carrera de tot flautista; això sí, rarament s’acabaven fent tots, i rarament es tocaven els més difícils. Mai vaig aconseguir tocar-los tots, com sí recordo haver-ho vist fer al meu professor. Ara em venia de gust desempolsar-los, practicar-los i gravar-los. Quina il·lusió veure com es desperten ràpidament els dits!

La següent gravació és una mica maldestre, gravada amb el telèfon mòbil, però és que alguns els he hagut de gravar diverses vegades, en diferents sessions, quan sorgia l’oportunitat o la inspiració. Estan tocats amb una eina adquirida amb aquest objectiu: una Zen-On Bressan Alto G1A, una flauta de plàstic que sona de meravella!

Així doncs, espero que gaudiu d’aquest espai d’intimitat, i que potser sigui inspirador d’altres projectes, com ho ha estat per mi!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s