Mahler, al 1889, en la seva primera sinfonia, també coneguda com a “Simfonia Tità”, va utilitzar la famosa melodia del Frère Jacques, però en tonalitat menor. Sabem que es va inspirar en aquest gravat, de Moritz von Schwind, inspirat alhora amb els gravats burlescos del renaixentista Jacques Callot. En aquest moviment trobem tant el drama d’un enterrament, com la burla pel fet que són els animals els que enterren el caçador.
Què hi veus en aquesta imatge?
T’animes a tocar amb la flauta (o amb qualsevol altre instrument) un remix amb la melodia del Frère Jacques i la versió de Mahler? Partitura en PDF
Alhora, l’interessant d’aquesta melodia menor és que ens recorda una mica també a la música klezmer.
Escolta ara la següent peça d’aquest grup barceloní i destaca’n les semblances i les diferències amb el moviment de Mahler:
Però tornem al Frère Jacques. Sabies que el compositor barroc Jean-Philippe Rameau va escriure’n una versió? Quins instruments apareixen? I les veus, com són?
I ara, escolta’n aquesta versió i digues què et sorprèn…Com ho deu fer?!
Aquesta maner de cantar, anomenats cants guturals (en anglès “throat singing”) es fan col·locant la llengua i la cavitat d’una determinada forma, de manera que aconseguim sentir diversos sons (harmònics) a la vegada. Aquesta manera de cantar la podem veure en diferents cultures, però és molt característica de la regió de Tuvà, al nord oest de Mongòlia. Vols veure com sona? El català Guillem Codern n’és un especialista i ens ho explica en aquest breu reportatge:
https://beteve.cat/cultura/cant-gutural-guillem-codern-vallvidrera/
