L’Audició Musical i les Rutines de Pensament (Artful Thinking Project)

ARTFUL THINKING PROJECT és un programa que van desenvolupar les escoles públiques de Traverse City (Michigan), conjuntament el Project Zero,  de la Universitat de Harvard durant els anys 2004 i 2006. L’objectiu principal d’aquest projecte és el d’ajudar els docents a establir connexions entre les arts amb altres àrees del currículum i a desenvolupar una pràctica reflexiva a l’entorn de les arts.

El projecte contempla 6 àrees (veure quadre inferior), per a cadascuna de les quals es proposen unes “rutines de pensament” i que podeu trobar explicades al web (Artful Thinking Project). 

El que proposo en aquesta entrada és una traducció i adaptació al terreny musical de les principals idees, una selecció d’audicions a tall d’exemple, així com una petita ampliació amb altres rutines.

L’escolta atenta, com la lectura, avui en dia és complicada. Vivim en un món que transcorre a gran velocitat, i estem interpel·lats contínuament per una multitud d’estímuls i en mitjans sensorials ben diferents. Una de les claus de l’èxit en una societat amb tant de soroll és i serà, el silenci i la capacitat de concentració i d’atenció en una cosa, discriminant la resta. I això, cal ensenyar-ho i aprendre-ho. 

L’audició a l’aula de música ha de tenir un objectiu clar d’aprenentatge i, la major part d’educadors musicals insisteixen en la necessitat que l’audició sigui una audició activa i reflexiva. Quan diem activa ens referim en la necessitat d’activar l’alumne amb un ham: quelcom a fer, a repetir, a variar, a contrastar, quelcom a observar, a fixar-se o a comparar. De la mateixa manera, la didàctica insisteix en la preparació, seqüenciació i tancament de les activitats que poden contenir una activitat d’audició. No obstant, no es tracta tant d’aplicar cegament una tècnica sinó la de disposar, com a docents, d’una bona caixa d’eines amb múltiples possibilitats a utilitzar en funció de l’alumnat i del context. 

Què són les rutines de pensament?

Les rutines de pensament són patrons de pensament, habitualment en forma de preguntes obertes, que promouen el pensament i la reflexió. Poden ser utilitzades en repetides ocasions, com a dinàmiques, per aixamplar els coneixements, el criteri, la concentració, el pensament artístic i la imaginació. Alhora, una escolta lenta, atenta i crítica és clau per sobreviure i reeixir en un món amb tants estímuls.

Alhora, tot i que escapa del que ens ocupa, el repertori de les audicions a l’aula hauria de contenir una mirada inclusiva, i això només és possible a través d’un repertori interseccional, amb músiques que contemplin tots els eixos: espaial, temporal, de classe, de gènere, el cos, la tecnologia, la interdisciplinarietat o la partitura (per a més informació, veure l’entrada: Música i interseccionalitat).

Orientacions metodològiques per a l’audició:

  1. Per a les audicions, oferim enllaços de Youtube pel fàcil accés que suposen i per la seva dimensió visual, que pot ser aprofitada en algun cas. És interessant que, si volem desenvolupar la capacitat d’escolta, fem les audicions sense la imatge de suport, ja que l’atenció se n’anirà cap a la imatge. Tanmateix, en funció de l’edat i del context, es pot recórrer al vídeo com a element de suport, o per aclarir alguns aspectes (qui canta, els instruments que apareixen, el context, la funció, etc.). En aquest cas, però, no es tracta tant de conèixer una música sinó la de desenvolupar l’imaginació i estratègies de pensament a través de l’escolta reflexiva. 
  2. La majoria de les audicions que es proposen poden resultar excessivament llargues per a aconseguir una atenció centrada d’inici al final. En d’altres casos, serà necessari fer l’audició completa. Caldrà tenir previst el fragment que posarem a la nostra audició.
  3. Les audicions que es proposen s’han pensat per a cadascuna de les rutines. Això no treu que les puguem utilitzar per altres rutines, o bé mesclant rutines, o amb altres músiques. De cada proposta n’apareixeran idees creatives i nodridores. 

ÀREES I RUTINES PENSAMENT

 

1. Preguntar-se i investigar

Escoltar, pensar i preguntar-se

Preguntes creatives

Capes 

Preguntes inicials 

Pont 3-2-1 

4. Buscant la complexitat

Posant-nos en la pell de l’altre

Música i art

Dibuixant la música

Música i cos

2. Observar i descriure

Joc d’elaboració

10 cops 2

Música, colors i formes

Introducció, nus i desenllaç

5. Explorar altres punts de vista

En què et bases per dir això?

Punts cardinals

Com serà en el futur? 

Quina funció té la música?

3. Comparar i relacionar

El titular

Connectar, relacionar i reptar

Semblances i diferències

Abans pensava…i ara penso…

6. Raonar i opinar

Proposar / Donar suport / Qüestionar

En què et bases per dir això?

 

1. PREGUNTAR-SE I INVESTIGAR

Escoltar, pensar i preguntar-se (I see / I think / I wonder)

  • Què sento? Jo he sentit….
  • Què penso? Jo penso que…
  • Què em pregunto? Jo em pregunto…

Als alumnes se’ls pot fer la pregunta o bé se’ls pot demanar que completin la frase “Jo sento…” amb alguna idea. Es tracta d’animar els alumnes a imaginar preguntes, a pensar creativament, i a fer hipòtesis en funció del que la música els inspiri.

Jo em pregunto com hauria estat aquesta música si, enlloc de representar un elefant, hagués representat un/a____________. Això pot desencadenar interessants idees, i que podem recollir en altres audicions del Carnaval dels animals. 

Audició: L’elefant, del Caranval dels Animals, Saint-Saëns.

Preguntes creatives (Creative questions)

Després de realitzar una audició, es demana als alumnes que escriguin 12 preguntes que es fan sobre l’audició. Es tracta, alhora, de motivar els alumnes amb preguntes creatives. Alhora, pot ser un desencadenant per parlar de conceptes musicals. Alguns exemples:

  • Per què fou composada?
  • Què hauria passat si…?
  • Quin és l’objectiu de…?
  • Per què és tan…?
  • Hauria estat igual si l’hagués composat una dona?
Audició: Despacito ft. Daddy Yankee

Capes (Layers)

Ideal per analitzar una música de manera profunda.

  • Narrativa: quina història t’imagines que explica? 
  • Estètica: què en destaques? Què té d’especial, de diferent, de novedós, o d’inusual?
  • Mecànica: quina estructura té? Quins instruments té? Com està feta?
  • Dinàmica: té elements de tensió? De repòs? D’emoció? De moviment?
  • Connexions: amb altres músiques o amb fets de la vida d’un. Què et recorda?
Audició: Spiegel im spiegel, Arvo Pärt

Preguntes inicials (Question starts)

Abans de fer l’audició, es poden escriure a la pissarra una dotzena de preguntes que ens farem sobre l’audició en concret. És interessant fer-les abans d’escoltar-la. Després, escollirem les més pertinents, per respondre-les entre tots i amb l’ajuda del professor, i ens preguntarem sobre la pertinència d’unes i altres en relació a la música que hem escoltat.

Exemples:

  • Qui ha composat la cançó?
  • De quina època és?
  • Canviaria si la lletra fos diferent?
  • Qui escolta aquesta música?
  • Es pot ballar aquesta música?
  • Quines influències té d’altres músiques?
  • És sexista?
  • On es canta o s’interpreta?
  • És coneguda?
  • S’improvisa?
  • Tenen partitura?
  • Quines emocions transmet?
Audició: Dies Irae, cant gregorià

Pont 3-2-1 (3-2-1 Bridge)

Ideal per descobrir pensaments i idees inicials a partir d’una audició. Es demana als alumnes que escriguin en un paper:

En aquest cas ens podem plantejar de posar el vídeo per facilitar el veure un home cantant amb una veu tan aguda. També es pot posar la imatge en una segona volta. 

  • 3 pensaments o idees sobre la música que han escoltat
  • 2 preguntes que es fan
  • 1 comparació amb una altra música que coneguin.

Aquestes idees es poden compartir al grup classe o bé es pot fer una dinàmica intermitja de compartir-ho en petits grups i redactar noves idees. 

Audició: Laschia ch’io pianga, Handel, Philippe Jaroussky


2. OBSERVAR I DESCRIURE

El joc d’elaboració (Elaboration game)

Es tracta d’escriure un text col·lectivament on es descriu l’audició que hem escoltat. El primer alumne fa una primera descripció i la passa al company, el qual continua elaborant el text amb un nou element o una descripció alternativa. Una activitat que s’ha de fer en grups. Com més grans siguin els grups més interessant però complex resultarà. 

 

10 cops 2 (Listening: Ten times two)

Es tracta de fer una audició i demanar als alumnes que apuntin 10 paraules o conceptes en un full que els vingui al cap en relació a l’audició. A continuació es fa una segona audició de la mateixa peça i es demana que ampliïn la llista de paraules, amb 10 paraules més. Les paraules poden ser absolutament lliures, o pot ser condicionat, en part, pel professor. Si, per exemple, acaben de treballar els paràmetres del so, o els instruments, es pot demanar als alumnes que posin atenció amb aquests aspectes treballats.

Audició: Bohemian rapsody, Queen

Música, colors i formes (inspirat en una activitat en una formació d’estiu del Teler de música (2019))

Es proposa un seguit d’audicions curtes. En un paper, hauran de pintar amb el color que hagin escollit (es pot facilitar als alumnes un paper amb uns quadrants per a les diferents audicions). Després es preguntarà perquè han escollit un color, i no un altre. Es pot apuntar a la pissarra, el nombre de coincidències i aventurar o imaginar hipòtesis. Posteriorment (sense haver-ho explicat abans) es pot preguntar per la forma que han fer servir (textura, dinàmica, traç, etc.).  

Algunes audicions:

Nocturn op.9 n.2, F. Chopin

Beautiful people, Marilyn Manson

Lux aeterna, G. Ligeti

Reflection, Brian Eno

Ahidouss Islan

Ionisation, E. Varese

Indapaden, Bad Gyal

Contact, Daft Punk (a partir d’ 1:31)

Cistern chapel Chance chants (excerpt), Deep listening band

Cry of a lady, Terry Riley, Kronos quartet

Hol Ara Yéze, Levon Minassian & friends

Belle, bonne, Sage, B. Cordier

El vol del moscardó, N. Rimsky Korsakov

El matí, E. Grieg

 

Introducció, nus i desenllaç (Beggining, middle, end)

Fem una audició demanant als alumnes que concentrin l’atenció en com comença, com es desenvolupa i com acaba:

  • Com comença?
  • Com es desenvolupa o evoluciona
  • Com acaba?
Audició: La Llorona – Coco

3. COMPARAR I RELACIONAR

El titular (Headlines)

Amb aquesta rutina es demana els alumnes que pensin un títol per a la cançó que descrigui el més important de l’obra o allò que els suggereix. En aquest cas, no podem posar les imatges…

Audició: Koyaanisqatsi, P. Glass

Connectar, relacionar i reptar (Connect / Extend / Challenge)

Especialment ideal quan escoltem músiques poc familiars, que corresponen a músiques d’altres cultures que ens poden resultar desconegudes o estranyes. En aquest cas demanem als alumnes que facin connexions amb músiques que coneixen, o han estudiat prèviament.

  • Quins elements són similiars?
  • Quins elements són diferents?
  • Com ho faríem des de la nostra mirada?

Es poden apuntar les idees en un diagrama de Venn. 

Audició: Kulning

Semblances i diferències (Same and Different)

En aquest cas posarem dues audicions diferents i demanarem als alumnes que pensin 2 semblances i 2 diferències. Després es poden compartir amb parelles i demanar-los 2 semblances i 2 diferències més. Dependrà de l’edat de l’alumnat, però és important facilitar l’activitat amb audicions que siguin curtes i continguin semblances i diferències clares. 

Audició 1: Tenore Supramonte Orgosolo
Audició 2: Havana, Pentatonix

 

Abans pensava…i ara penso…(I used to think,…now I think…)

Farem aquesta rutina després d’haver fet un audició, haver-la descrit, haver-ne parlat i haver après coses que abans no sabíem. A manera de conclusió i de síntesi, podem demanar als alumnes que facin dues reflexions breus:

  • Abans pensava que…
  • Ara penso que…
Audició: La Tarara & Bent Bladi, Chekara

4. BUSCANT LA COMPLEXITAT


Posant-nos en la pell de l’altre
(Step inside: Perceive / Know / Care about)

Aquesta rutina és adequada per a fragments d’òpera i de tetre musical, on apareixen uns personatges, amb unes característiques i uns anhels. Del que es tracta és que es posin a la pell del personatge per poder explicar:

  • Com se percep el que està succeint?
  • Què pot pensar davant d’aquesta situació
  • Com pot sentir-se?
Audició: Lava song, Pixar

Música i art

En aquest cas es pot confrontar una audició amb una obra d’art, en qualsevol dels seus formats (pintura, escultura, arquitectura,…). També podríem establir relacions amb un objecte qualsevol.  Això permetrà que els alumnes mobilitzin coneixements previs, establint relacions entre ambdues obres (si guarden relació) i fomentaran el pensament creatiu a través de metàfores i associacions d’idees (si no hi ha coneixements previs, o les dues obres no mantenen una relació aparent). 

Proposta  1
Audició: La consagració de la primavera [fragment: 3:40-5:43]
Pintura: La dansa, H. Matisse (1910)

Comparar la imatge: dansa, colors plans, simbologia cromàtica, nuesa, rotllana, posicions corporals, ritme, música, tribu, emocions…

Comparar la música: melodia sinuosa, contrastos rítmics, timbres, ritmes tribals, accents, emocions…

  • Podem comparar la música amb altres arts?
  • Amb què et bases per comparar la música amb la pintura?
  • Creus que la música pot imitar la pintura i la pintura, imitar la música? Com?
Proposta 2
Audició: Drumming, Steve Reich (primers 5 minuts)
Objecte: pendulum waves

Posar la música de Reich, sense imatge, i posar el vídeo, en silenci dels pènduls. 

  • Quina relació veus entre la música i el vídeo del pèndul?
  • Quin paper juga l’atzar en aquestes dues peces?

Dibuixant la música

Es fa una audició i es demana als alumnes que escoltin amb atenció. Després, se’ls explica que tornaran a escoltar la mateixa audició i després n’hauran de fer un dibuix, on intentaran explicar o expressar allò que han sentit. Després, compartirem el dibuix amb els companys. Es pot demanar a l’alumne que expliqui què ha fet, o bé es pot animar als companys a fer preguntes. Amb aquesta rutina treballem la imaginació i la creativitat. 

  • Quina és la primera idea que t’ha vingut al cap?
  • Què ha canviat en la segona audició, quan has sabut que hauries de fer un dibuix?
  • Quines emocions t’ha generat? Què és el que ho ha produït? 
Audició: El lleó. Caranaval dels animals. Camile Saint-Saens

Música i cos

En aquest cas demanem als alumnes que facin un moviment, una forma o una acció curta, amb un punt d’inici i un punt final (pot ser un moviment molt curt o més llarg). Aquesta dinàmica servirà per mobilitzar el curs, trencar dinàmiques de rigidesa, establir vincle amb els alumnes, i desenvolupar el pensament creatiu. Com en el la rutina “Dibuixant la música” es pot demanar a l’alumne que expliqui el moviment o instar als alumnes a què facin preguntes. També es poden acordar moviments en petits grups. També es pot optar, per petits fragments i diversos per tal de fer l’activitat més dinàmica. L’important és dedicar una part al final a reflexionar sobre el fet d’interpretar un llenguatge artístic, amb un altre de diferent per veure’n el sentit, la coherència, la llibertat, la pertinença, l’expressió personal o l’acte creatiu. 

  • Què li passa al cos quan escoltem aquesta música?
  • Quines emocions ens transmet aquesta música?
  • Com podem expressar aquestes emocions amb el cos?
Audició: Aria sopra la Bergamasca, M. Uccellini

 

5. EXPLORANT ALTRES PUNTS DE VISTA


En què et bases per dir això? 
(What makes you say that). Rutina adaptada del Visual Thinking Strategies (VTS) de .

Aquesta rutina és molt senzilla. Es tracta de preguntar als alumnes “què senten”. Els alumnes tindran una idea, quelcom que els cridarà l’atenció. 

  • Què sents?
  • Què escoltes que et fa dir això?
  • Què més sents?

A través d’aquestes dues preguntes en bucle anem desgranant l’audició a partir d’allò que els crida l’atenció. És ideal per descriure i per recollir informació general. Es tracta que els alumnes interioritzin aquesta rutina per quan escoltin qualsevol altra música. Les idees es poden anar apuntant, o es pot gravar la sessió en vídeo, per tal d’anar veient l’evolució d’allò que veuen. 

Audició: La femme idéale, Titi Robin & Mehdi Nassouli

 

Punts cardinals (Compass Points)

Amb aquesta rutina indaguem sobre el nostre posicionament. Com percebo el que escolto, què no entenc i per què no ho entenc.

Es tracta que els alumnes responguin a les següents 4 preguntes:

  • E(ntusiasme): què m’agrada?
  • O(posició): què no m’agrada?
  • N(necessito saber): què no entenc i que necessito saber?
  • S(uggerència): què cambiaria? Per què?
Audició: Cants guturals inuïts [1:00-1:50]

Com serà en el futur? (Projecting across time / Projecting across distance)

Amb aquesta rutina es tracta d’identificar els coneixements previs, i fer una predicció (o invenció) de com pot evolucionar una música en el futur (d’aquí a 10 anys? 100?) o com pot recontextualitzar-se en un altre context.

  • Què en saps d’aquesta música o estil musical?
  • Com creus que evolucionarà en un futur aquest tipus de música? Per què?
  • Com creus que evolucionaria en un altre lloc? Per què?
Audició: Girona m’enamora, R. Viladesau

Quina funció té la música?

Aquesta rutina és interessant per a músiques d’altres cultures que romanen vinculades a una funció social de tipus tradicional, o a músiques que per llunyanes, n’hem perdut el context. No es tracta tant que ho endevinin si no que imaginin funcions. Al final, el professor els pot explicar el context. També és útil per reflexionar sobre la participació musical i els límits de qui la fa, i qui l’escolta.

  • On imagines que passa l’acció?
  • Qui fa la música? Qui l’interpreta? Qui l’escolta?
  • Quina funció té?
Audició: Sicut Cervus, G. Palestrina

 

6. RAONAR / OPINAR

Proposar,  donar suport, qüestionar (Claim / Support / Question)

En aquesta rutina es demana que els alumnes facin una afirmació o una proposició, i després que la defensin amb arguments i evidències. 

Per exemple: a mi, aquesta música m’agrada perquè té bon ritme i em fa ballar. L’escolto quan estic trist o avorrit.

A continuació es pot agafar la proposició d’un alumne, escriure-la a un lloc visible i demanar a la resta d’alumnes que responguin amb opinions on es mostra l’acord o el desacord amb la proposició. Si la situació ho permet, es pot fer un debat, amb arguments a favor o en contra d’una música o un estil musical.

Audició: Gasolina, Daddy Yankee

 

REFERÈNCIES 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s