El testament d’Amèlia (flauta, arpa celta i percussions)

Fotograma de l’animació del Testament d’Amèlia de la Barcelona Gipsy balKan Orchestra (BGKO)

El testament d’Amèlia és una cançó tradicional catalana que ha estat versionada per una gran quantitat de músics i en estils ben diferents. De lletres també n’hi ha de ben diverses, però totes expliquen la mateixa història: una pobra noia que decideix fer el seu testament, poc abans de morir. Al llarg de les estrofes, l’Amèlia ens explica a qui deixa cada cosa fins que, al final, ens n’assabentem (spoiler) que dóna el marit a la seva mare que, enamorada del gendre, ha estat enverintant la seva filla fins ara. Una tragèdia romàntica com poques trobarem.

Les males llengües li atribueixen un origen medieval (segles XI-XII), obra de -o dedicada a- la tercera filla del comte Ramon Berenguer III. Evidentment, es tractaria d’una invenció romàntica del segle XIX, puix difícilment una tonada popular com aquesta perduraria inalterable al llarg de mil anys.

A continuació disposeu d’un text i una notícia que bé val una lectura i una posterior reflexió amb els alumnes:

«[...] la poesia popular, substancialment anònima, sempre ha tingut en l’inici un autor. El poble, en sentit col. lectiu, no pot crear una poesia, car és inimaginable una massa de gent delirant en vers. Tota poesia ha estat “trobada” per algú, docte o indocte, tant se val, que ha tingut l’encert de plaure la societat que l’envolta, la qual s’ha emparat de la seva creació literària, ha oblidat el nom del creador i s’ha atorgat la facultat de transmetre-la amb canvis i variants, escurçant-la o allargantla, refent o estrafent els versos, acomodant-la a noves situacions. És el fenomen de la tradicionalitat necessari perquè una peça popular pervisqui, de vegades segles» (RIQUER/COMAS/MOLAS, 1993: 387)

 

Tot seguit, us oferim una sèrie de materials per treballar aquesta cançó. No es tracta tant de fer-ho tot, sinó d’escollir allò més adequat en funció del tipus d’alumnat i els objectius d’aprenentatge. També pot servir com a inspiració per a altres músiques. Què volem fer o què volem aprendre? Aquests materials han estat creats pel professor de música i arpista Joan Manel Chouciño i jo mateix.

VÍDEOTUTORIAL (1 o 2 flautes)

Vídeotutorial on podreu aprendre a tocar dues veus diferents per a flauta (amb la partirura i el nom de les notes), i amb un acompanyament d’arpa.

L’ARPA CELTA

Coneixeu l’arpa celta? Sabeu que n’hi ha de diferents tipus? Doncs en Joan Manel ens ho explica de forma molt entenedora en el següent vídeo:

LLETRA AMB ACORDS       PARTITURA (2 flautes + acords)

PROPOSTA RÍTMICA

A continuació disposeu de 10 ritmes diferents que podeu utilitzar per acompanyar la cançó. Aquests ritmes estan inspirats en percussions nord-africanes de l’Atlas i interpretatdes amb alguns objectes quotidians que volten per casa. També podeu provar de fer els vostres propis ritmes i provar d’escriure’ls. Que voli la imaginació!

DIFERENTS VERSIONS

Per acabar, hem preparat un recull de versions que ens han semblat més interessants, per poder escoltar-les, gaudir-les, i comparar-les.

Versió de Joan Manel Serrat (1968)
Versió al piano, per Frederic Mompou (ca.1976)
Saó – La Perereta (1978)
Victòria dels Àngels (1987?)
Companyia Elèctrica Dharma (1994)
David Rusell (versió de Miguel Llobet, 1900)(2005)
Suk L’Orient Espèss (2008)
Ferran Savall (2008)
Montserrat Figueras (2011)
Cor Ariadna (2011)
Roger Mas i la cobla Sant Jordi (2012)
Magalí Sare i Manel Fortià (2020)
Versió de la Youtuber “Alanna”
Versió de la Barcelona Gipsy balKan Orchestra

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s