Música i interseccionalitat

Quan els docents fem classe de música, quina música posem? Quina música demanem que escoltin els nostres alumnes? Què considerem rellevant treballar? Què queda fora del nostre programa? Què hi ha de decisió, de tradició o d’ignorància?

La música és una conseqüència humana i, com tantes altres manifestacions humanes, ens explica com som, com vivim i com entenem el món. La música és identitat, és cultura i és política. Importa tant el que fem com el que no fem. Res és inocu.

La següent proposta que plantejo intenta situar la diversitat d’opcions del que podem fer a classe, com a uns eixos que interseccionen. En cadascun d’aquests eixos, com a mestres -i com a persones- hi tenim un lloc, una implicació, un posicionament, un coneixement. Fins i tot no tractant alguns aspectes, els estem tractant, per absència. L’únic que canvia és si en tenim consciència.

El model d’interseccionalitat fou creat al 1989 per l’activista i acadèmica Kimberlé Williams Crenshaw (Viquipèdia), per intentar explicar quins són els elements que constitueixen la identitat d’un individu i que el col·loquen en un lloc de privilegi o d’opressió. Són molts els eixos que intervenen i dependrà del context en cada cas. Cada individu ocupa un punt en cada eix dels que aquí es presenten. Us n’adjunto la imatge perquè és fantàstica i s’explica sola:

El que a continuació us proposo és un invent, una adaptació sui generis, una metàfora en el terreny musical. Perquè és evident que el que fem a classe ve condicionat, en part, per com som molts de nosaltres (blancs, europeus, de classe mitjana i amb estudis). A continuació us proposo 8 eixos, però podríem imaginar-ne més, ja que no és altra cosa que un joc intel·lectual que pretén reflexionar sobre allò que fem o deixem de fer, a les nostres classes:

Eix temporal: inclouria la música al llarg de la història, des dels primers vestigis fins a l’actualitat. Incloem tots els períodes de la història de la música? Serveixen per complementar altres continguts treballats a altres matèries?

A un altre nivell, també podem treballar l’eix temporal a nivell generacional: quines són les músiques dels nostres alumnes? i la dels pares? i la dels avis?

Eix espaial: la música al llarg de l’espai, des de les músiques més properes i familiars, a les manifestacions musicals més allunyades. Tenim en compte la diversitat cultural del nostre alumnat a l’hora d’escollir allò que fem a l’aula? Oferim un bon ventall de músiques del món com a exemples de diversitat i riquesa cultural?

A un altre nivell, també podem treballar l’eix espaial a nivell local: coneixem i valorem les tradicions pròpies?

Eix de classe: considerem les músiques com a representants de classe? En fem una aproximació crítica? Per què tenim els gustos musicals que tenim? Coincideixen amb els dels nostres alumnes? Contextualitzem l’òpera, la música clàssica, la música medieval, contemporània, el jazz o el trap, de manera crítica?

Eix de gènere: considerem el biaix de gènere en el gust? Observem críticament l’associació de determinats instruments, i estils musicals, als homes i a les dones? Considerem el sexisme en la música? Considerem el paper de la dona a la música?

A continuació en plantejo uns altres quatre, que tindrien un nivell major de concreció i unes clares implicacions metodològiques:

Eix partitura: acostumats al codi tradicional occidental (la partitura), ens atrevim amb altres codis? tablatures, musicogrames, partitures gràfiques, notacions alternatives, codis mnemotècnics,…De la mateixa manera, sortim del codi escrit? Treballem la improvisació?

Eix cos: el cos a l’escola, sovint resta silenciat. I, sobretot, a secundària. Ens atrevim a moure’l? Incloem la relaxació, el moviment, la coreografia o l’expressió corporal?

Eix tecnologia: incloem les possibilitats que la tecnologia ens ofereix? software musical, aplicacions mòbils, creació de música per ordinador, ús de l’electrònica al servei de la música?

Eix interdisciplinarietat: entenem la música com una expressió artística que sovint va lligada a altres disciplines, artístiques i no artístiques? projectes multiartístics, música i ciència, música i llengua,…?

Perquè sovint no pensem que pensem com pensem perquè venim d’on venim. I així som, i així ens acceptem. Però si volem fer unes classes inclusives, on tothom hi tingui cabuda, i on no es reprodueixin estereotips de domini d’una tradició cultural per damunt d’una altra caldrà, necessàriament, que revisem allò que estem fent (continguts, repertori i metodologia) i aixamplem els nostres horitzons cap allà on considerem desitjable.

Si se t’acut algun eix rellevant que creus que caldria contemplar, no dubtis en compartir-lo!

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s