Jordi (Geordie), de Roger Mas

L’altre dia vaig escoltar la cançó “Jordi” d’en Roger Mas i en vaig quedar enamorat. Aquesta cançó la podeu trobar en el seu àlbun Parnàs (2018). La cançó és una balada popular anglesa del s.XVII, que s’ha versionat en multitud d’ocasions, i que no coneixia. La lletra, força trista, parla d’un tal Geordie (Jordi), que és condemnat a mort per haver caçat uns cèrvols del bosc del rei (segons les versions angleses), o bé és acusat d’haver matat un home en una batalla i pel qual, la seva estimada, demana redempció (segons algunes versions escoceses). Com tota cançó popular, té multitud de versions. El folklorista americà Francis James Child en va fer un complet recull de lletres (fins a 14 versions diferents) a finals del segle XIX.

Aquí teniu la partitura per a flauta per a tocar amb els alumnes (l’única dificultat que potser podem trobar serà amb el mi agut. Per treballar les notes agudes veure SOS! Els aguts amb la flauta!).

També podem utilitzar la cançó per treballar altres llengües com l’anglès, el francès o l’italià.

 

Partitura per a piano i veu: [Cecil J. Sharp (ed.), 1916]

Àudio (Flauta i guitarra)

Àudio (Guitarra)

Versió de Roger Mas, amb col·laboració de la cantautora catalanoirlandesa Núria Graham i amb Míriam Encinas, a les flautes.

Lletra:

Mentre caminava en la boira d’hivern,
de bon matí als camps d’ordi,
vaig sentir d’una dona el lament,
es planyia pel seu Jordi.

Penjaran en Jordi amb una corda d’or,
que a pocs és reservada;
caçà sis cérvols al bosc del rei
i els vengué per la contrada.

Per valls i muntanyes, sense repòs,
cavalca nit i dia
per arribar a temps a la cort
a implorar per la seva vida.

En Jordi no ha robat mai, ni tan sols per mi,
un fruit o una flor rara;
caçà sis cérvols al bosc del rei
i els vengué per la contrada.

Salveu els seus llavis, salveu el seu somriure,
no té vint anys encara;
és innocent com el cant d’un ocell
una matinada clara.

El jutge li digué: «Bona dona, em sap greu,
no hi haurà pas clemència.
I ara marxeu, res no hi podeu fer:
la llei ha dictat sentència».

I així penjaran Jordi amb una corda d’or,
que a pocs és reservada;
caçà sis cérvols al bosc del rei
i els vengué per la contrada.

Versió anglesa de Joan Baez i Bob Dylan:

Lletra:

As I walked out over London bridge
One misty morning early,
I overheard a fair pretty maid
Was lamenting for her Geordie.

Ah, my Geordie will be hanged in a golden chain,
‘Tis not the chain of many,
He was born of the king’s royal breed
And lost to a virtuous lady.

Go bridle me my milk white steed,
Go bridle me my pony,
I will ride to London’s court
To plead for the life of Geordie.

Ah, my Geordie never stole nor cow nor calf,
He never hurted any,
He stole sixteen of the king’s royal deer,
And sold them in Bohenny.

Two pretty babies have I born,
The third lies in my body,
I’d freely part with them every one,
If you’d spare the life of Geordie.

The judge looked over his left shoulder,
He said, “fair maid I’m sorry.”
He said, “fair maid you must be gone,
For I cannot pardon Geordie.”

Ah, my Geordie will be hanged in a golden chain,
‘Tis not the chain of many,
He stole sixteen of the king’s royal deer,
And he sold them in Bohenny.

Versió italiana de Fabrizio de André:

Lletra:

Mentre attraversavo London Bridge
Un giorno senza sole
Vidi una donna pianger d’amore
Piangeva per il suo Geordie.

Impiccheranno Geordie con una corda d’oro
È un privilegio raro
Rubò sei cervi nel parco del Re
Vendendoli per denaro.

Sellate il suo cavallo dalla bianca criniera
Sellatele il suo pony
Cavalcherà fino a Londra stasera
Ad implorare per Geordie.

Geordie non rubò mai neppure per me
Un frutto o un fiore raro
Rubò sei cervi nel parco del Re
Vendendoli per denaro.

Salvate le sue labbra, salvate il suo sorriso
Non ha vent’anni ancora
Cadrà l’inverno anche sopra il suo viso
Potrete impiccarlo allora.

Né il cuore degli inglesi né lo scettro del Re
Geordie potran salvare
Anche se piangeranno con te
La legge non può cambiare.

Così lo impiccheranno con una corda d’oro
È un privilegio raro
Rubò sei cervi nel parco del Re
Vendendoli per denaro.

Versió francesa, per Claude François (1965):

Lletra:

Il y longtemps au temps des rois
C’était à Londres par un froid matin
Sur un vieux pont, une vieille femme pleurait
Sur le sort de son fils Geordie.

Ô mon Geordie sera pendu demain à l’aube
Sera pendu par une chaîne en or
Il va mourir pour avoir aimé
Aimé la fille du roi.

Des nuits, des jours, longtemps j’ai marché
Combien de jours, je ne m’en souviens plus
Pour arriver à la cour de Londres
Plaider la cause de mon Geordie.

Ô mon Geordie n’a jamais volé ou tué
Il est si jeune, c’est un enfant
Prenez ma vie, je suis une vieille femme
Mais épargnez celle de mon Geordie.

Le juge regarda par dessus son épaule
Il dit : Brave dame, je regrette
Il dit : Brave dame, vous devriez partir
Car je ne peux rien pour votre Geordie.

Ô mon Geordie sera pendu demain à l’aube
Sera pendu par une chaîne en or
Il va mourir pour avoir aimé
Aimé la fille du roi.

Altres versions interessants:

Versió lírico-operística, per Freya Casey:

(La cantant té un interessant canal de Youtube sobre de tècnica vocal)

Versió cor d’homes ‘Cor Aspis’ (Itàlia):

Versió folk-rock per la banda britànica ‘Trees’:

Versió heavy pels danesos ‘Junkyard Drive’:

Versió disco, de Gary Ponte:

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s