El musicograma, avui

Fotograma del musicograma “Aquari” del Carnaval dels animals, de Camille Sant-Saëns (Sierra, 2009) basat en el musicograma de I. Palop (Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=aCqWIGLHagU)

El musicograma és un sistema de representació gràfica alternatiu al llenguatge musical convencional, que serveix per ajudar als nens i nenes a seguir i entendre millor una peça musical. Fou inventat als anys 70 pel pedagog musical Jos Wuytack, creador també del concepte d’’audició musical activa’.

“El musicograma es un registro gráfico de los acontecimientos musicales, una representación visual del desarrollo dinámico de una obra musical. En el musicograma la notación musical convencional es sustituida por un simbolismo más sencillo y accesible para los oyentes no músicos, con el que se pretende ayudar la percepción de la estructura total de la obra”. Jos Wuytak [Eufonía. Didáctica de la Música, 47, 43-55, 2009] 

La concepció del musicograma parteix, però, d’un triple biaix sobre el que voldríem reflexionar:

Jos Wuytack mostrant alguns dels seus codis
  1. Fou creat única i exclusivament per acostar la música clàssica als nens i nenes, en especial l’orquestra.
  2. Parteix d’una concepció formalista al concebre la música, essencialment, com una estructura que podem desglosar en parts per “comprendre-la” millor. Alhora, concep la peça musical com un objecte artístic, més que un procés (per a més informació sobre la música com a objecte, veure l’entrada La Partitura: un objecte imaginari).
  3. L’escolta atenta i silenciosa està molt relacionada amb l’escolta de la música clàssica, ben diferent de les maneres d’escoltar altres músiques (modernes o d’altres cultures).

Malgrat que el musicograma fou creat en un temps i un lloc molt concret, ens pot servir avui per a l’anàlisi de músiques actuals i, en especial, de la música d’altres cultures? Si busquem per Youtube, veurem que gairebé tots estan relacionats amb el repertori orquestral o clàssic. A banda d’algun musicograma sobre repertori modern, no n’he trobat cap sobre altres músiques. Aquest fet es deu, segurament, al fet que el musicograma es troba molt més còmode amb el repertori pel qual fou creat, una música d’estructures regulars i previsibles (ABA, Rondó, estrofa-tornada, etc.), que no pas amb la música clàssica contemporània o les músiques d’altres cultures, que si bé són diverses, en molts casos estan més pensades des del procés, la textura, la ciclicitat o la improvisació, que no pas des de la lògica estructuralista de les parts.

El musicograma, com a eina per a la comprensió auditiva, així com les recomanacions de Wuytack per una escolta activa de qualitat, continuen sent perfectament vàlides:

  • Es comprèn millor una música si va associada a una imatge, o vinculada a un moviment corporal, que estigui relacionat amb el so.
  • La imatge estàtica, on es veu el conjunt de l’estructura, facilita una comprensió global de la peça, ja que la música, com a art temporal, ens ho dificulta.
  • És fonamental fer una preparació de l’audició, creant una situació de relaxament i de disposició corporal i espaial.
  • Han de ser fragments curts (40”-1′) i recomana escoltar 3 vegades, per fer-se una millor idea de la globalitat.
  • Perquè una escolta sigui activa cal implicar els alumnes en alguna tasca.

Si comparem els musicogrames que trobem avui a les aules veurem, però, que han evolucionat força. Així, avui trobem musicogrames i musicomovigrames (o musicogrames en moviment) de tota mena. N’he recollit alguns exemples, que poden ser inspiradors:

Musicograma, per Wuytak (Eufonia, 2009)
  • Amb els símbols dels instruments que sonen (a l’estil Wuytak) (imatge de la dreta)
  • Els que marquen les pulsacions o compassos regulars, per seguir la música (Exemple)
  • Els que indiquen unes instruccions (ritmes o melodies per interpretar) (Exemple
  • Amb dibuixos o imatges que representen l’estructura (Exemple)
  • Amb dibuixos o imatges que expliquen una història o estats emocionals (Exemple)
  • Amb el moviment del cos (Exemple)
  • Amb figures abstractes que es mouen en l’espai (Exemple 1, Exemple 2)
  • Realitzats amb programes d’ordinador (‘graphical’ o ‘animated scores’) (Exemple)

Quan ens movem amb músiques que obeeixen a altres lògiques menys centrades en l’estructura on la música es concep com un procés (una acció més que no pas un producte), el resultat visual serà, necessàriament, diferent. Tot seguit esbossem algunes idees per ampliar el concepte:

  • El musicograma no és una “partitura” que es facilita a l’alumne, sinó que és quelcom que pot elaborar l’alumne.
  • No té una pretensió objectiva: està menys interessat en copsar l’estructura de la peça com mostrar el procés, suggerent i subjectiu de qui escolta (no confondre amb posar les 4 estacions i pintar la primavera…).
  • Pot centrar la mirada en la textura més que no pas en l’estructura i la seva evolució al llarg de la peça.
  • Pot ser una eina per treballar la metàfora, la creativitat i l’abstracció.
  • No està renyit amb la idea central del musicograma: plasmació espaial d’un devenir temporal ni d’una estructura determinada.
  • Es poden donar unes pautes per a l’elaboració del musicograma: figuratiu-abstracte, estàtic-moviment, amb o sense color, amb el cos, analògic-digital, etc…
  • Permet fer una posterior lectura crítica del musicograma (què diu el musicograma de nosaltres: creences, valors, estereotips).

De la mateixa manera que la partitura (ens) ha fet esclau a més d’un músic, l’audició limitada a les músiques clàssiques occidentals redueix la capacitat d’escolta i de “comprensió” a unes músiques determinades. Totes aquelles que s’escapen de la lògica tonal, del compàs o de les estructures més previsibles ens generen desconcert o repulsió. Obrir l’oïda a una major diversitat sonora hauria de ser un dels principals reptes del professorat de música del s.XXI.

Qui s’hi anima?

Recursos:

Federación de enseñanza de CCOO de Andalucía (2009). La audición como recurso didáctico en secundaria. Temas para la educación, 5. (Enllaç)

Costa, T.X. (2013). El musicograma: un recurso para favorecer la escucha activa en la educación secundaria obligatoria. Propuesta para 1º de ESO. [Treball de fi de máster]. Facultad de educación. UNIR. (Enllaç)

Wuytack, J i Boal, G. (2009). Audición musical activa con el musicograma. Eufonía, 47, 43-55. (Enllaç).

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s