Mangwani Mpulele: una proposta didàctica (amb extensió Boomwackers!)

 

ACTUALITZACIÓ!!: Ara, amb una proposta per a Boomwackers (a partir de la metodologia d’Uirá Kuhlmann): Accedeix directe!

En aquesta entrada us proposo una cançó africana per treballar a l’aula: Mangwani Mpulele

Amb aquesta peça intentarem fer un treball que abraci les diferents dimensions: l’escolta activa, la interpretació, l’expressió musical i la dimensió social i cultural. Per fer-ho, seguirem la pauta que proposa P.S. Campbell, una de les figures actuals més expertes en la pedagogia de les músiques del món a l’aula, o World Music Pedagogy.

De manera molt resumida (i adaptada) P.S.Campbell estableix l’aprenentatge d’una cançó a través de 5 fases: aquestes fases poden solapar-se o canviar-ne l’ordre. L’important és no quedar-se amb l’anècdota de la peça per extreure’n els elements més característics i connectar-la amb la cultura d’origen, i amb la nostra:

  1. Escolta atenta (‘Big picture’): escoltem una i altra vegada la cançó prestant atenció als elements musicals i estructurals: qui toca, quan, on, per què i com. Ens fixem amb el timbre, la textura, la melodia, el ritme. Ens fixem amb els instruments, la mètrica, els solos, com comença, com acaba, etc. Comparem versions diferents (audicions curtes i repetides de no més de 40 segons).
  2. Escolta participativa (‘Learning by doing’): demanem als alumnes que facin alguna cosa mentre s’escolta: portar la pulsació, cantar la melodia, afegir una harmonia, un obstinat, mostrar amb el cos un ritme (percussió corporal), una estructura o una expressió. En aquest cas també calen multiples audicions i podem comparar, novament, diferents versions; així evitarem estereotipar una cultura amb un sol estil musical.
  3. Interpretació de la peça amb els instruments de què es disposin cercant coherència amb els elements que s’han treballat (estructura, solos, textures, ritmes,…). Com insisteix l’autora, l’autenticitat d’una interpretació no passa tant per un representació fidel (instruments, etc.) sinó per adaptar-la amb coherència al nou context de destí, el de l’aula. 
  4. Creació de nova música: a partir dels elements característics apresos inventem noves extensions, variacions, improvisacions o petites composicions, ja sigui anant més enllà de la música o aplicant l’estil a altres músiques. 
  5. Connexió de la música amb la vida: la part més interdisciplinar, connectant la música amb la cultura. Com s’ensenya, com s’aprèn, quina funció té, com evoluciona al llarg del temps i de l’espai. Espai per a petites recerques, llistes de cançons, etc. 

Com tots els profes de música sabem, la realitat és complexe i no sempre podem dur a terme llargues seqüències didàctiques. Sovint la realitat ens imposa acabar en un moment determinat o entretenir-nos en un o altre aspecte. Cal veure aquesta seqüència com una declaració d’intencions més que no pas una estructura rígida. Aquestes 5 fases de treball ens fan veure com, a través d’una cançó, podem treballar aspectes molt diferents i des d’una mirada creativa i competencial.

Ves a l’enllaç WIX

Que les receptes només ens serveixin per inspirar-nos!

Per a saber-ne més,

Campbell, P.S. (2018). World music pedagogy as a learning pathway, dins de Music, Education and Diversity. Building Cultures and Communities, 6, 108-130. New York: Teachers College Press (Columbia University)

 

 

Hi ha 2 comentaris

    • Ja m’explicaràs com et va! Jo ho estic fent amb els de 1r i 2n de cara a Nadal. A la que pugui, pujo vídeos 🙂 Si en tens algun, ja el passaràs! Me n’alegro molt que puguis aprofitar-lo! Una abraçada!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s