Músiques del món: una proposta didàctica

Font: @putumayomusic

En aquesta entrada hi trobareu 20 audicions de diferents parts del món amb diferents propostes didàctiques per treballar a l’aula (està pensat per a cicle superior de primària o per al primer cicle de l’ESO).

A l’inici de l’activitat us proposo una petita dinàmica per tal que presenteu les diferents audicions als alumnes i perquè finalment en triïn una per al seu projecte.

PRESENTACIÓ DE LES MÚSIQUES

  • Fer el Kahoot “Músiques del món” per parelles (s’ha d’estar registrat a l’eina per a poder-hi entrar). 
  • Visionar el vídeo complet, amb les solucions (Youtube / Vimeo). Cada fragment té un país i un concepte associat que caldrà que recordin. Reflexió col·lectiva sobre errors i encerts, idees prèvies, prejudicis de les músiques.
  • Amb l’eina Quizzlet “Repassem les músiques” els alumnes poden memoritzar tot jugant els conceptes associats als països. Activitat que pot ser avaluada posteriorment en una petita prova. 

PRESENTACIÓ DE LA PROPOSTA DE TREBALL

  1. Tornem a visionar el vídeo complet i el professor/a referencia, explica anècdotes, motiva i proposa línies de recerca i ampliació (al final de l’entrada disposeu de les audicions completes i de propostes didàctiques per a cadascuna d’elles).
  2. Establim grups de treball (2-4 persones). 
  3. És ideal treballar amb un Google Slides del Drive i compartit a través de Google Classroom, de manera que tots els companys puguin veure (que no editar), a temps real, la feina dels altres.
  4. Presentació dels alumnes del treball i realització de les activitats, si s’escau, a la resta de companys i companyes.
  5. Avaluació (autoavaluació i coavaluació).

ESTRUCTURA DE LA PRESENTACIÓ (tipus Power Point):

Part descriptiva

  1. Títol i nom dels membres del grup
  2. Contextualització geogràfica – Google Maps
  3. Descripció de la música escollida: orígens, evolució, funció
  4. Instruments utilitzats: característiques i altres exemples sonors

Part creativa: diferents possibilitats a escollir,…o d’altres! 

  • Preparar una sessió de relaxació per als companys
  • Comparació entre l’instrument escollit (d’una altra cultura) amb un de propi
  • Comparar un instrument antic amb un de modern
  • Parlar de la música i les emocions. Posar diferents exemples
  • Preparar una sessió d’interpretació musical per a la resta de companys
  • Música i fusió: estudi d’un cas, presentació d’una experiència
  • Música i identitat: presentació i comparació d’altres casos
  • Construcció d’un instrument
  • Música i gènere: estudi d’un cas, comparatives…
  • La veu humana: característiques, tipologies, exemples amb vídeos propis
  • Fer un musicograma o musicomovigrama

AUDICIONS

A continuació enllacem les músiques treballades amb breus explicacions, reflexions i possibles línies de treball.

Audició 1: Portugal – Fado

El Fado, l’expressió més popular de Portugal es mou a cavall de l’alegria i la tristesa, mostrant molt bé la saudade portuguesa, un estat emocional proper a la melanconia. El fado pot ser també un bon punt de partida per treballar algunes emocions a l’aula.

Audició 2: India – Sitar

A diferència de la música occidental, la música hindú està organitzada de manera molt diferent, amb una divisió microtonal i aproximada de l’escala, raó per la qual ens resulta sovint estranya i difícil d’entendre, si més no a nivell retòric. Podem prestar atenció al valor meditatiu i utilitzar-la a l’aula en una sessió de relaxació.

Audició 3: Australia – Didgeridoo

És interessant veure com aquest instrument aborigen australià que servia per explicar històries a la vora del foc, ens ha arribat a Europa a través del regne unit (Commonwealth) i l’ús que ha acabat tenint en el nostre món occidental i urbà. Pot ser interessant de comparar una audició contextualitzada, amb algunes versions occidentals on es fusiona amb l’electrònica o amb altres instruments de nova creació com el hang.

Audició 4: Indonèsia – Gamelan

Un fet ben curiós és el gamelan, conjunt instrumental que trobem a les illes de Bali i Java. La tradició pedagògica Orff se sustenta en part amb aquestes sonoritats. És interessant de veure com s’organitzen en el si d’un grup de gamelan, com tothom hi té cabuda i com cadascú aporta uns petites cèl·lules rítmiques al servei d’un conjunt. Un vertader exercici de treball en equip.

Audició 5: Argentina – Tango

El tango, símbol inequívocament argentí ens mostra com en general a Sud-Amèrica, les fusions amb els autòctons, l’esclavatge negre i els colons provinents d’Europa van forjar una cultura mestissa plena de ritmes i instruments diferents. Juntament amb d’altres estils musicals llatinoamericans, el tango pot servir d’excusa per treballar el mestissatge i la diversitat. Interessant també de veure la influència del tango en la música “culta” a través de la figura d’A. Piazzolla.

Audició 6: País Basc – Txalaparta

Un instrument ben curiós d’arrels desconegudes, tocat en parella, i que ens recorda una mica el toaca ortodox. A pesar de la seva senzillesa tecnològica, dues fustes, els txalapartaris aconsegueixen amb les seves repicades, uns nivells de virtuosisme i sincronia que deixen a més d’un corprès. Per què no provar de fer quelcom semblant a l’aula, en parelles, amb el mobiliari de l’aula o objectes reciclats?

Audició 7: Sèrbia – Goran bregovic

La música del sud-est d’europa, o dels balcans, és una música única per les seves característiques, hereves de la tradició bizantina, greca, otomana i romaní. Associada a la festa i a la disbauxa, amb ritmes frenètics ha esdevingut un símbol identitari per als països de l’antiga Iugoslàvia. Aquesta música ens pot servir d’excusa per a parlar d’identitat. Quines músiques ens identifiquen a nosaltres com a poble? D’on provenen? Cap a on van?

Audició 8: Grècia – Bouzouki

El Bouzouki és d’aquells instruments ben curiosos que ens poden recordar a una mandolina, un banjo o a la tradicional cítara grega. És interessant veure la gran quantitat d’instruments de corda polsada que hi ha a cada cultura i bé valdria un petit treball de recerca amb els alumnes, i en especial, si aquests són de procedència diversa.

Audició 9: Àrtic – Inuit

Aquest cantar de gola, també anomenat katajjaq, deixa al·lucinat als alumnes quan ho veuen per primera vegada, i més quan veuen que són habitualment dones. Enfrontades i molt a prop, emeten uns sons que es repeteixen com en canon, es contesten i s’interpel·len. La gran quantitat de sons que tenen: sords, sonors, aspirats i nasals la fa sonorament molt interessant (tenen més de 25 consonants per contra de només 3 vocals!). S’animarien els alumnes a fer una competició semblant?

Audició 10: Japó – Shakuhachi

Amb un tub de bambú i amb tant sols 5 forats, els intèrprets de shakuhachi són capaços d’emetre una infinitat de sons, més enllà de les notes convencionals tapant i destapant parcialment els forats i canviant l’orientació de l’embocadura. Aquest instrument va influenciar també a la flauta de bec, originant cap als 60’, una gran quantitat d’efectes a imatge d’aquest instrument. Podríem provar amb els alumnes de fer música amb alguns d’aquests efectes com el frullato, glisando o sputtato. Per a més informació: http://www.recorderhomepage.net/technique/extended-technique/

Audició 11: Perú – Flauta de Pan

La música andina del Perú prové de les civilitzacions indígenes i de la cultura incaica, i molt influenciada per la cultura occidental. Com que en bona part és una música pentatonal resulta molt còmode i fàcil per portar-la a l’aula i tocar-ne algunes cançons amb la flauta de bec. Alhora, també ens permet endinsar-nos en el camp de la improvisació.

Audició 12: Marroc – Zurna

La música tradicional marroquí és una gran desconeguda tot i tenir-la tan a prop (sovint fins i tot per alumnes catalans d’origen marroquí) i comparteixen alguns elements amb la nostra cultura que bé valdria destacar. La zurna és un instrument de doble canya que té certes similituds amb la gralla catalana o la dolçaina valenciana. Un treball organològic comparatiu podria ser d’interès per alguns alumnes.

Audició 13: Àfrica – Mbira

La mbira, o també sansa, és un instrument originari de la zona de Zimbabwe i que s’ha extès arreu de l’Àfrica i Àsia. Segons la tradició ancestral, el so de la mbira millora la consciència i la clarividència de qui la toca i de qui escolta. Potser arrel d’aquesta audició alguns alumnes s’animin a construir un idiòfon similar.

Audició 14: Mèxic – Mariachis

Els grups de mariatxis són conjunts musicals que provenen de la zona occidental de Mèxic (Guadalajara, Jalisco), i interpreten tota mena de cançons populars amb una gran diversitat d’instruments. Fins no fa gaire ha estat sempre unes formacions restringides als homes, i no és n’hi ha estat l’únic cas. Sense anar més lluny ho hem vist amb la sardana, si bé el paper de la dona avui està notablement normalitzat. Un treball de gènere comparant diferents exemples podria resultar interessant pels alumnes.

Audició 15: Pèrsia – Nay

El nay és un instrument de vent molt curiós que es toca de manera oblícua. N’hi ha de moltes menes i el trobem arreu dels països orientals, i els primers nays dels quals se’n té coneixement datarien del 3.000 aC a Egipte. Si comparem aquest instrument amb d’altres instruments de vent podem tenir una recerca interessant.

Audició 16: Sardenya – Canto a tenore

El cant difònic és una curiosa habilitat de l’ésser humà que consisteix en emetre dos sons diferents a la vegada. Això és possible amb una col·locació determinada de la gola i la cavitat bucal que reforça uns determinats harmònics. Un dels exemples més propers el tenim en els cants de tenors de l’illa de Sícilia, però és una pràctica comú a diferents zona de l’Àsia central. Per a més informació (Viquipèdia):

Audició 17: Nepal – Om

Quan amb els alumnes parlem de les emocions que susciten determinades músiques, sovint ens trobem que els cants meditatius del Nepal els transmet més aviat una sensació d’angoixa o de banda sonora de pel·lícula de terror, i és que la música no és un llenguatge universal: cal coneixer-ne uns codis bàsics per a la comprensió i contextualització. Passa amb altres músiques?

Audició 18: Mallorca – Cançons de treball

Fortament influenciats per la cultura nord i centre-europea oblidem sovint el nostre marc mediterrani i percebem com a estranyes algunes melodies com és el cas de les tonades de feina mallorquines. Aquest cant tan melismàtic (pròpiament mediterrani) ens apropa més a la música àrab o el flamenc, per posar-ne uns exemples.

Audició 19: Xina – Pipa

Igual que en el cas del bouzouki grec o el shamisen japonès, cada cultura desenvolupa els seus propis instruments que reflecteixen l’univers sonor que cerquen i els representa. Valorar aquestes músiques que ens queden tan allunyades culturalment pot ser un bon excercici de relativitat d’allò propi, fent-nos a tots, més tolerants.

Audició 20: Àustria – Yodel

La tècnica del yodel, només possible en homes i, en casos molt rars, en dones consisteix en canviar de manera sobtada la veu normal per la tessitura de falset, on les cordes vocals només vibren en una petita part. A l’adolescència es produeixen canvis en la tessitura i es poden escoltar falsets involuntaris. Pot ser una excusa per parlar i treballar sobre la fisiologia de la veu, tipus de veus i el canvi de veu a l’adolescència. Per a més informació: (Fisiologia i mecànica de la veu.pdf). 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s