Cap a una educació musical, multicultural i socialment compromesa

L’educació musical, des d’una perspectiva global, sempre ha estat a casa nostra la germaneta pobra. A falta de recursos, de formació i, en part, per l’herència i les inèrcies rebudes les experiències multiculturals a l’aula es redueixen a algunes cançons o a algun ball que, de forma anecdòtica, introduïm a l’aula.

El boom de les músiques del món (o Worldmusic) dels 80′ i 90′ van acabar generant una imatge estereotipada, superficial i mercantilitzada que, enlloc d’acostar-nos les músiques d’altres cultures, sovint han generat uns estereotips que no fan sinó reforçar la cultura occidental com a hegemònica i dominant.

En el que portem de segle XXI, la concepció de les músiques del món també està variant. Si abans es posava el focus en el desconegut, en la curiositat o la diferència, cada cop més ens estem fixant en allò que ens uneix. Hi ha autors que consideren que l’atemptat de l’11-09-2001 hauria marcat un abans i un després.

Una de les primeres trobades importants on es va reflexionar sobre el paper de l’educació i les músiques del món, la trobem al 1967 als EUA, en el famós Simposi de Tanglewood (a Massachussets). Del simposium en sortí un manifest on es posa en relleu la necessitat d’oferir una visió oberta i global del fet musical. Quaranta anys després, en el Simposi de Tanglewood II (2007) en sortí una visió renovada, d’acord amb els nous temps, amb una mirada més crítica i centrada en una educació socialment compromesa. Què ens arriba aquí de tot això?

Simposi de Tanglewood (1967)

Si partim d’una mirada àmplia del concepte de cultura, podem concebre la multiculturalitat entesa no tant sols com a una qüestió d’ètnia, sinó podem abordar la diversitat musical tant des del global com des del local, des del gènere, l’economia, la religió, la sexualitat o la llengua.

Per a la reflexió…

  • Quins beneficis pot aportar, oferir als alumnes un ampli ventall de músiques de diferents cultures? Músiques del món per a què?
  • Creieu positiu o necessari que hi hagi d’haver una relació entre les músiques treballades i l’origen de l’alumnat?
  • Rep el professorat una sòlida formació en músiques d’altres cultures? Per què?
  • Com és que 50 anys després encara som a les beceroles?

James A. Banks és un dels pioners i màxim exponent sobre educació multicultural. En els seus escrits estableix 5 dimensions que cal considerar per a una bona educació multicultural, que són:

  • Integració de la multiculturalitat en el currículum
  • Coneixement dels diferents processos de construcció del coneixement (no tothom aprèn igual)
  • Reducció dels prejudicis culturals
  • Pedagogia de l’equitat
  • Creació d’una cultura escolar apoderadora.

Patricia S. Campbell, una de les pioneres i màxima exponent sobre educació musical multicultural, seguint la classificació de Banks i altres autors que han reflexionat sobre el tema, estableixen 4 estadis en el grau d’implicació, en el qual ens podem sentir més o menys reconeguts. Alhora, suposa una guia inspiradora per aquells que vulguin fer un pas més en una educació musical socialment compromesa.

Estadi 1: Petites contribucions al currículum

Es tracta d’aquella situació on el professor o professora de música incorpora una música d’una altra cultura en la seva programació “tradicional”. Sovint tenen poc o res a veure amb la resta de continguts que es treballen durant el curs. Sovint s’utilitza una festivitat o una efemèride com a pretext per portar-la a l’aula. En la majoria de casos, s’ensenya la música a partir de partitures convencionals i no hi ha un treball o una reflexió sobre el propi mètode de transmissió original. Es tracta d’un primer pas interessant, especialment notable si el professor no està avesat a les músiques d’altres cultures, però un tractament excessivament superficial pot tenir un efecte contrari, ja que poden agreujar els estereotips que es tenen d’algunes músiques o cultures.

Imatge d’estereotip on podem veure una metàfora de la música del món sota la lògica occidental (el pentagrama). Font: https://musicedmasters.kent.edu/what-is-world-music/

Estadi 2: Aprofundiment en un o varis tipus de música d’altres cultures, tractats en profunditat

Ens trobem en aquest estadi quan realitzem un treball més intensiu sobre un tipus concret de música. No tant sols es treballen qüestions musicals o sonores, sinó que s’analitza el seu context i funció. S’observa i es valora la música dins la cultura que l’origina. Per tal d’evitar una visió simplista i essencialitzada, caldrà treballar cançons de tipologia diversa per tal que ofereixin als alumnes una imatge complexa d’una cultura. La música, en aquest estadi, continua fent-se des d’una perspectiva occidental, amb partitures convencionals i els instruments propis de què el centre o els alumnes disposen. Aquest tipus de plantejament és més complexe que en primer estadi perquè vol un major coneixement i una major organització i planificació.

Estadi 3: Ús de les músiques del món per a un treball transcultural, crític i transformador

Ens trobem en aquest estadi quan posem la mirada en la semblança enlloc de la diferència. En aquesta situació no partim de l’estudi d’una música “diferent a la nostra” sinó que observem a través de músiques diverses i variades, quins són els elements comuns i com es manifesten en cadascun dels casos. Es produeix una transformació quan mirem les coses des de la perspectiva de l’altre. Com sona la meva música “amb les orelles de l’altre”? A través d’aquestes experiències, els alumnes comprenen que el coneixement es construeix socialment.

Des d’aquest plantejament sincrònic es poden comparar músiques, instruments, usos o funcions musicals. També es poden observar comparativament i separadament els propis patrons sonors com són el timbre, l’afinació, el ritme, les escales, o la textura. També es poden estudiar les músiques o els instruments en relació al gènere, a l’estatus cultural o social. Es poden explorar tots els tipus de flauta que hi ha al món, o cantar, per exemple, cançons de casament de diferents cultures…

Estadi 4: Músiques del món per a l’acció i la transformació social

Ens situarem en aquesta fase quan, a més, els alumnes han de prendre decisions o han de prendre part en relació a un concepte o a un problema. Esdevenim agents per a la transformació social quan es produeix un retorn a la comunitat, quan ens dirigim a altres col·lectius (gent gran, persones amb discapacitat, associacions del barri) o quan aquests col·lectius entren a l’escola. La línia de l’Aprenentatge i Servei (veure Josep Puig) serveix de guia per a possibles projectes. Alhora, la música pot ser una porta per a un diàleg intercultural, estrenyent relacions o generant-ne de noves. També poden ser una invitació a la participació comunitària.

En aquest estadi de consicenciació profunda, no tant sols es parteix de músiques diverses sinó que es tenen en consideració els sistemes de transmissió, és dir, que respecta i és coherent amb la manera que la pròpia cultura té d’ensenyar-la i d’aprendre-la.

T'hi reconeixes en algun estadi?

 

Per a saber-ne més:

Campbell, P.S. (2018). Music, Education and Diversity. Building Cultures and Communities. New York: Teachers College Press (Columbia University).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s