La textura musical

La música ens afecta, i per això ens agrada. Perquè som, bàsicament, emoció.

La textura musical és una metàfora. La música no podem tocar-la. Quan parlem de textura en la música ens referim a un dels patrons en el quals organitzem el so, i té a veure en la manera en com combinem els diferents elements musicals, les melodies, els instruments o els acompanyaments musicals.

Què fa que quan estem tristos preferim una música i quan estem contents en preferim una altra? Què fa que hi ha músiques que ens resultin més properes mentre que d’altres ens semblin més o estranyes? La textura, com veurem, hi juga un paper rellevant.

Per altra banda, en rares ocasions una peça musical respon a una sola textura ja que, com tots els músics saben, la varietat ens aporta complexitat i emoció. Si fem un símil gastronòmic, podem enriquir molt una crema de verdures amb, tants sols, uns trossets de pa torrat o, dit d’una altra manera, jugant amb la textura.

Per textures, colors.

De textures en trobem de moltes menes i alguns exemples es resisteixen a la classificació. Els sistemes de classificació sempre venen després de les coses a classificar, mai abans. Sovint, el que trobem en els llibres de text, excessivament simplificat, es redueix a explicar els propis exemples (els cants gregorians, els corals o les fuges de Bach,…). El que aquí pretenem, des d’una perspectiva global, és poder comprendre una mica les diferents estratègies per tal de poder aplicar-les a les músiques de diferents èpoques i cultures i, en especial, a les músiques que escolten els nostres alumnes. D’altra banda, de què ens serviria?

TEXTURES BÀSIQUES

MONODIA

Una textura és monòdica quan tant sols hi ha una veu que sona. És la textura més senzilla i obliga a qui escolta en concentrar-se en els matisos de la veu o de l’instrument. És una textura tan simple com ínitima i té un gran poder de seducció. Algú cantant a la dutxa o una peça per a flauta sola, seria un bon exemple de monodia. En els llibres, sovint trobem el cant gregorià com a exemple de monodia; quan s’interpreta, es busca un so unificat, pur, com si el cantés una sola persona, una idea que probablement no es correspondria amb la pràctica habitual a l’època, molt més heterofònica.

Observa la força expressiva dels primers 40' d'aquesta cançó, fins que entra la corda...

HETEROFONIA

Una textura és heterofònica quan trobem un grup de veus fent el mateix, però justament perquè són persones o instruments diferents, cadascú li aporta la seva singularitat. Un grup de persones entonant un himne, cadascú amb el seu to o petites diferències, seria un bon exemple d’heterofonia. Hi ha cultures on es permet i es fomenta l’individual dins del col·lectiu mentre que en la nostra tradició musical europea (que no la tradicional) es busca un so empastat, fusionat com si d’una monodia es tractés.  

El toc de castells és un bon exemple de casa de nostra d'heterofonia. El murmuri de la suma de les gralles li atorga un estètica especial, d'efecte comunitari, que no aconseguiríem amb una sol instrument.

HOMOFONIA

L’homofonia és una textura densa però diàfana, en la que diferents veus transcorren, més o menys, al mateix ritme. Podem trobar exemples d’homofonia en seccions corals, o en versions a capella de versions instrumentals. L’homogeneïtat tímbrica (veus, orgue, flautes,…) facilita aquesta sensació de bloc, però també podem trobar passatges homofònics en grans masses orquestrals. 

Fixa't en el que succeeix, a banda de la melodia principal: un bloc vocal compacte que acompanya a la cançó. Les diferents veus es complementen harmònicament, amb un coixí dens però clar.

MELODIA ACOMPANYADA

La textura de melodia acompanyada és probablement la textura més habitual en la música moderna occidental, i engloba bona part dels estils que els nostres alumnes escolten al dia a dia.  El més habitual, però, serà trobar-la combinada amb altres textures. En aquesta categoria hi podem trobar des d’una melodia acompanyada amb un bordó o un instrument de percussió, passant per un tema de rock, o en un passatge simfònic. Aquesta textura, de base tonal, és molt agraïda a la nostra oïda occidental. Sentim que comprenem la música. Sol haver-hi un focus clar on prestar l’atenció i un acompanyament coherent amb la resta. En altres sistemes de classificació podem trobar aquesta textura dins de la textura homofònica ja que el llindar de la predominància d’una veu sobre una altra resta pot ser, en alguns casos, difusa. 

Com podem veure, en la majoria de cançons pop, un cantant o una cantant canta damunt d'un acompanyament rítmic i harmònic, amb alguns cors i alguns interludis instrumentals.

POLIFONIA

En una textura polifònica les diferents veus, segueixin o no el mateix ritme, es mouen de forma independent. És la textura més densa i més complexa de seguir perquè hi ha diferents presències rellevants que se succeeixen al mateix temps. Per gaudir d’una textura polifònica cal una certa pràctica. És com conduir amb cotxe: canviar les marxes, mirar el retrovisor, apretar el fre o posar la ràdio són accions diferents que permeten ser “gaudides” quan s’integra l’hàbit. Tradicionalment també se l’ha anomenat ‘textura contrapuntística’, fent referència a la tècnica compositiva més extesa en la música culta a l’Europa de l’època moderna. El concepte de polifonia, però, fa referència a la diversitat sonora des d’un sentit més ampli i permet que sigui aplicat a músiques d’altres èpoques i cultures. És fàcil que, davant d’una textura densa com la polifònica, quan obeeix a unes regles que no són habituals per nosaltres, rebem la música amb un cert desconcert. 

Els Dong Singers, del sudoest de la Xina interpretant una música que ens podria recordar algunes de les cançons de Juan del Encina o les cançons programàtiques de Jannequin, però des d'una lògica i una estètica completament diferent.  

ANTIFONIA

Parlem d’una textura antifònica en el cas particular quan s’estableix un diàleg o discussió entre dos o més elements. És la textura que trobem de pregunta i resposta (call & response) entre un solista i un grup o bé entre dues o vàries veus. També percebem una textura antifònica quan es busca l’efecte estèreo al situar diferents veus o instruments distribuïts estratègicament en un espai. La textura antifònica genera dinamisme, moviment i interès. No és casual que trobem antifonia on hi ha un element relacional i comunitari important (en el gospel, en les cançons de treball, o en un concert de rock en viu).

Potser l'exemple més famós de textura antifònica és la que ens ofereix el Gòspel,

Altres exemples (PDF)


Per què treballar els patrons musicals a l’aula?

“Gaudim amb més intensitat i plenitud del que coneixem i sabem posar nom”, Josep Roca (Celler de Can Roca)

Quan coneixem i reconeixem una cosa, i la podem aplicar en la nostra vida diària, experimentem un major gaudi, vivim més feliços i més complets. La música a l’escola ens proporciona, al capdavall, qualitat de vida.

Alhora, ens dota d’elements per valorar críticament una música o un estil, convertint-nos en oients més exigents, i una demanda exigent generarà, necessàriament, una oferta de major qualitat.

Altres patrons musicals, com la melodia, el ritme, l’harmonia, la dinàmica, l’estructura o l’estil es poden treballar conjuntament amb aquestes músiques, o en altres activitats especialment dissenyades.

PROPOSTA D’ACTIVITATS

Desenvolupament i proposta d’activitats, a partir de la Taxonomia de Bloom actualitzada.

4 eixos metodològics:

  • Fomentar l’escolta de músiques d’èpoques i cultures diferents
  • Treball cooperatiu
  • Interdisciplinarietat de les arts
  • Ús de les TIC

Recordar (detecció de coneixements previs, generació de sorpresa i expectatives). Grup classe

  • Identificar el concepte de textura a partir de diferents imatges proposades pel professor:
  • Recordar el concepte de metàfora.
  • Buscar la definició de textura en el diccionari i totes les seves accepcions

  • Reconèixer les diferents textures en diferents audicions musicals proposades pel professor (activitat modelada).

Comprendre

  • Explicar(-se) el concepte de textura musical (petit grup)
  • Elaborar un mapa conceptual (individual o en parelles)
  • Buscar exemples i compartir-los a Twitter

Aplicar

  • Elaborar metàfores visuals plàstiques de les diferents textures, amb diferents materials, amb un editor gràfic o amb el cos (en parelles o en petit grup)
  • Interpretar petits fragments, amb diferents textures, amb veus o instruments (grup classe)

Analitzar

  • Analitzar les diferents textures musicals que apareixen en una cançó escollida pels alumnes (en parelles)
  • Buscar exemples musicals on apareixin diferents textures (en parelles)

Evaluar

  • Posada en comú dels exemples trobats i analitzats
  • Audicions i debat a l’aula: emetre judicis o valoracions sobre la riquesa o pobresa de les textures en les músiques que escolten els alumnes

Crear

  • Compondre una peça musical amb instruments, amb un editor de so o amb un seqüenciador, on apareixin les principals textures treballades (activitat per grups)

Llocs d’interès:

http://blogs.longwood.edu/musicintheworld/2013/03/18/musical-texture-antiphony/

http://blogs.longwood.edu/morgancloud/2012/04/28/musical-textures-and-disney/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s