Diàleg amb Michel de Montaigne: sobre els continguts més importants per a l’etapa obligatòria (4/4)

Font: http://www.3ammagazine.com/3am/thought-as-style-montaignes-essays/

4. Sobre els continguts més importants per a l’etapa obligatòria

 

Anem més lents, que tenim pressa

És molt probable que els coneixements específics que un individu necessita per a desenvolupar una feina concreta, els aprengui entre els 5 i 10 anys abans d’agafar la feina.  Tot l’aprenentatge anterior, forma part d’un substracte sobre el qual s’hi construirà la resta. Sobre una terra erma, no hi creix l’herba, en canvi, una terra fèrtil possibilita un camí de llibertat.

Justament en una època on tot va tant de pressa, on les professions canvien i s’insisteix tant en vaguetats com les d’educar per a la incertesa o, directament, en obvietats com la d’educar per al futur, el que cal és transmetre justament allò que no canvia: capacitat crítica i de raonament, autonomia, pensament abstracte (matemàtic-tecnològic i filosòfic), capacitat creativa i educació en valors per a la convivència. Uns continguts que semblen més aviat transmetre’s a través del com que no pas del què s’ensenya. La història, la vida natural i l’art, en podrien ser els canals.  

[...] El nostre infant té molta més pressa: no deu a la pedagogia més que els primers quinze o setze anys de la seua vida; la resta, es deu a l’acció. Emprem un temps molt curt per a les instruccions necessàries. No més; feu fora totes aquestes dificultats enutjoses de la dialèctica, amb les quals no pot corregir-se la nostra vida, agafeu els raonaments senzills de la filosofia, sapieu triar-los i tractar com cal: són més fàcils de comprendre que un conte de Bocaccio. Un infant, ja nodrit, n´és més capaç que d’aprendre a llegir o a escriure. La filosofia posseeix raonaments per a la primera edat dels homes i també per a la seua decrepitud”.
Deures sí? Deures no?

Un individu pot rebre més o menys estímuls, però aprèn constantment de tot i de la cosa més insignificant.

Per una banda, podríem dir que, des de l’escola, tenim la responsabilitat d’educar l’infant, tenim el deure d’ensenyar-li quantes més coses millor perquè les apliqui a la seva vida, i torni a classe amb els deures fets. Des de l’escola en farem el seu seguiment global. Per una altra banda, des d’una perspectiva inversa, podríem dir que, des de l’escola, tenim la responsabilitat de vehicular, ajudar, donar forma a aquells aprenentatges que l’individu va conformant al llarg de la seva vida, al seu entorn. En aquest sentit, és la vida qui li posaria els deures, i és a l’escola on podria fer-los, amb la nostra ajuda. Aquesta dicotomia, metafòrica, ens permet reflexionar sobre el rol que tenim a l’escola. L’adopció d’una o altra perspectiva condicionarà la metodologia a emprar, els continguts, així com la pròpia relació entre docent i alumne.  

Per tant, al meu entendre, el debat no hauria de centrar-se en el fet de si deures sí o si deures no, sinó en el grau de connexió i comunicació entre l’escola i l’entorn de l’alumne, amb una càrrega de tasques, dins i fora de l’aula, útil, raonable i plaent. Qualsevol extrem, per excés o per defecte, anirà en detriment de l’alumne.

“Per això no vull que aquest infant es tanque. No vull que se l’abandone al caràcter malenconiós d’un mestre d’escola. No vull corrompre el seu esperit mantenint-lo en la tortura i el treball, a la manera d’altres infants, catorze o quinze hores diàries, com un collater. Tampoc no trobaria bé que, si per alguna manera de ser solitària i malenconiosa se’l veiera inclinat cap a una dedicació excessiva a l’estudi dels llibres, se li alimentara aquesta actitud; això els fa ineptes per a les relacions socials i els aparta d’ocupacions millors”. 

“Per al nostre [alumne], un gabinet, un jardí, la taula i el llit, la solitud, la companyia, el matí i el vespre, totes les hores seran iguals, tots els llocs li serviran d’estudi, perquè la filosofia, que, com a formadora dels judicis i dels costums serà la seua principal lliçó, té aquest privilegi de barrejar-se pertot arreu”. 
Alma Sana In Corpore Sano (ASICS)

Una bona forma física permet un millor rendiment intel·lectual i un treball disciplinat del cos, vol una gran fortalesa en l’esperit. I si no, que li ho preguntin als atletes. O als músics.

El descans és la base per a l’acció, com ho és una bona alimentació o un excercici físic adequat. Tothom hi està d’acord, però paradoxalment són disciplines que no surten de l’àrea de la “maria”. I com veiem no és nou, Montaigne ja ho reivindicava.

“No és prou que li fortifiquem l’ànima; cal també fortificar-li els músculs. Aquella se sent massa apressada si no se l’assisteix i té massa a fer si ha d’atendre sola dos oficis”.
La importància de veure món

Sovint veiem el nostre món amb uns ulls més frescos quan en sortim temporalment. Viatjar no hauria de ser un caprici o quelcom reservat a uns pocs sinó l’eina educativa més poderosa, per valorar i relativitzar allò propi, adoptant una actitud perspectivista que reconeixi i valori l’altre.  

“[...] com la visita als països estrangers, no solament per a reportar [allò que es visita] [...], sinó per a contar les maneres de ser d’aquestes nacions, i per fregar i llimar el nostre cervell contra dels altres”.
“Walk the talk”

De res serveixen les paraules si no passem a l’acció, si no ens proposem fer el que diem que farem. “No em diguis què fas, i deixa’m entrar a la teva classe”. Cal un canvi en la cultura docent. De fet, aquest canvi ja s’està produint, i pel benefici de tots. Perquè de venedors de fum, com constata Montaigne, ja n’hi havia aleshores, i de ben segur que no era nou.

[És important] que el nostre deixeble  estiga ben proveït de coses, les paraules arribaran en excés; la les arrosegarà si no arriben. [...] Per la meua part mantinc, i Sòcrates ho ordena, que, qui té en l’esperit una viva i clara idea, la produirà siga en bergamesc [dialecte utilitzat a la comèdia italiana per a ridiculitzar el pautès de Bèrgam] o amb gests si és mut”.

“Com deia aquell: [...] No sap què és l’ablatiu, ni el subjuntiu, ni el substantiu, ni la gramàtica; ni el seu criat ni cap arengadora del Petit Pont [un pont sobre el Sena (París) on s’hi venia peix] tampoc en saben i tanmateix, si teniu ganes, us entretindran fins atipar-vos amb les seues paraules, i ensopegaran tan poc amb les regles gramaticals com el millor mestre les arts de França”. 

“I què dir d’aquell altre? Els atenesos havien de triar entre dos arquitectes per dirigir una gran construcció. El primer, més hàbil amb la paraula, es presentà amb un bell i premeditat discurs sobre l’assumpte i atreia l’opinió del poble a favor seu. I l’altre, en poques paraules [digué]: “Senyors atenesos, això que aquest ha dit, jo ho faré””.
“Vet ací les meues lliçons. Qui les posa en pràctica n’haurà tret més profit que qui només les conega. Si ho veieu, ho sentiu; si ho sentiu, ho veieu”.

És interessant veure com aquesta visió humanist(ic)a de l’educació pren aquest sentit pràctic, afectista, a voltes brusc, que defuig de formalismes gòtics i de paraules buides. La nostra època també valora la practicitat, el resultat immediat i l’afectivitat en el missatge. Només cal veure el món d’internet. Potser, un enfocament humanístic, enlloc del tecnocràtic que impera, ens permetria arribar més lluny i de forma més completa.

Altres entrades relacionades:
  1. Diàleg amb Michel de Montaigne (1/4): Sobre les qualitats del docent
  2. Diàleg amb Michel de Montaigne (2/4): Sobre la metodologia a l’aula 
  3. Diàleg amb Michel de Montaigne (3/4): Sobre la importància de generar autonomia i esperit crític en l’alumne
  4. Diàleg amb Michel de Montaigne (4/4): Sobre els continguts més importants per a l’etapa obligatòria

 

Bibliografia d’interès:


Montaigne, M. i Alonso, V. (2006). Assaigs. Llibre primer. Barcelona: Proa.
Zweig, S. (2008). Montaigne. Barcelona: Acantilado

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s