Sobre la simpatia

Font: https://www.merriam-webster.com/words-at-play/sympathy-empathy-difference?src=defrecirc-fromthem-w
Aquest text forma part del marc teòric d'una investigació realitzada durant el curs 2016-2017 i presentada a la Universitat Autònoma de Barcelona (Setembre 2017), amb el títol: "CAP A UNA COMPRENSIÓ SIMPÀTICA: ESTUDI DELS EFECTES BENEFICIOSOS D'UN MAJOR CONEIXEMENT DE L'ALUMNAT DE SECUNDÀRIA" (Treball de Fi de Màster), i que espero poder publicar aviat en forma d'article.  Aquest punt, sobre la simpatia, pretén recuperar i reivindicar el concepte enfront del terme 'empatia' a bastament utilitzat en la literatura actual, tant en psicologia com en educació.

Una de les qualitats que els alumnes solen valorar més d’un professor és la seva simpatia, una persona que sigui capaç de connectar amb ells, amb el seu humor, amb la seva sensibilitat, que detecti els problemes dels alumnes i que els aquests el triïn per explicar els seus problemes. Els alumnes valoren una persona oberta, atenta i comprensiva amb ells. Allò oposat a la simpatia és l’antipatia, i aquesta es caracteritza per la fredor, l’hostilitat, la desconfiança o el menyspreu. En un estat d’antipatia és molt difícil que la influència pedagògica es produeixi de manera efectiva (Van Manen, 1998). És per això que en el marc de l’acció pedagògica reivindicarem el valor de la simpatia, perquè va més enllà de l’empatia.

Contràriament al que podríem pensar, la paraula ‘empatia’ (empathy en anglès) no seria resultat d’un préstec del grec sinó que tindria a veure amb una traducció a l’anglès del terme alemany ‘Einfühlung’. Aquest concepte el trobem per primera vegada al 1873, en l’obra del filòsof alemany Robert Vischer, Ueber das optische Formgefühl: ein Beitrag zur Aesthetik, on apareix el terme vinculat a l’art i a l’estètica. Al 1907, el filòsof alemany, amic i precursor de Freud, Theodor Lipps, desenvoluparà tota una teoria al voltant d’aquest concepte (Einfühlungstheorie), i que serà finalment traduïda dos anys després per Edward B. Titchner a l’anglès com a ‘empathy’. El significat de ‘Einfühlung’ feia referència al sentiment o als sentiments que les persones projectem en una obra o en un objecte inanimat, per explicar l’experiència estètica. Més tard, Sigmund Freud utilitzaria el terme ‘Einfühlung’ com a ‘projecció psicològica’ en els sentiments d’una altra persona, desvinculant-se de les teories de la percepció estètica de Lipps. Tanmateix, el terme alemany ‘Empathie’ havia estat reintroduït al 1895 pel filòsof alemany Kurt Lasswitz des d’un punt de vista mèdic (Cortés, 2014). (1)

El terme grec ἐμπάθεια ‘empatheia’ no el trobem a la Grècia clàssica. No apareix fins al segle I dC i de forma escassa i amb un significat ben diferent a l’actual: (ἐν ‘en’ dins / πάθος ‘pathos’ sentiment) equivaldria a “apassionat”, “que sent a dins”, i sabem que estava oposat a ἀπάθεια ‘apatheia’ o faltat de sentiment. Aquest concepte no tenia res a veure amb el concepte actual d’empatia, de captar i comprendre els estats emocionals de les altres persones o de posar-se en la pell dels altres (Cortés, 2014).

Simpatia (συμπάθεια ‘simpatheia’), en sentit literal (συμ ‘sym’ amb, unió / πάθος ‘pathos’ sentiment) té a veure, en canvi, amb sentir-se conjuntament amb l’altre. Sentint amb l’altre transferim part nostra, sense que ens hagi d’afectar necessàriament. Per contra, ser empàtic amb un alumne pressuposa posar-se a la pell de l’altre per tal de comprendre’l i analitzar-lo, per bé que en roman distanciat i relativament indiferent a la seva subjectivitat. Amb la simpatia, l’altre viu en nosaltres, reconeixem la seva experiència com una experiència possible en nosaltres. Per a la simpatia sincera, cal amor i delicadesa envers l’altra persona, respectant alhora la seva identitat. A diferència de l’empatia, la simpatia pretén comprendre l’altre afectivament. Per tant, és una comprensió amb un grau de compromís personal. (Van Manen, 1998). Aquest compromís que parla Van Manen és el que també anomena Paulo Freire, quan ens diu que coneixent a l’altre, ens coneixem a nosaltres mateixos, o amb les seves paraules ens “assumim” com a éssers socials i històrics. (Freire i Hernández, 2003:43).

La simpatia és compassió (‘compassio’ és un calc semàntic de simpatia). És compassió per l’altre o, com trobem al Diccionari de la Llengua Catalana, és el “sentiment amb què hom pren part en el sofriment d’altri” (DIEC2, 2007). Com a curiositat, destacar que el mot simpatia és un cultisme que trobem en ús per primera vegada en llengua catalana al 1696 (2), mentre que les primeres referències en català al mot ‘empatia’ apareixen com a mínim després del 1955, data de la última revisió del Diccionari Català, Valencià i Balear, en la qual no hi ha rastre del terme (DCVB, 1955). Així doncs el terme empatia apareix al segle XX en el camp de la psicologia amb una pretensió més objectiva i “científica” que la de simpatia.

Quan la simpatia és sincera es produeix una ressonància en l’altre. Fent un símil musical, quan un instrument emet un so d’una altura determinada i es troba amb un objecte amb la mateixa freqüència de ressonància, aquest, es posa immediatament a vibrar. Diem que vibra ‘per simpatia’ (Michels, 2009). Si la font sonora és més greu o més aguda, per poc que sigui, no generarà cap ressonància en l’objecte. De la mateixa manera, el professor, ha de trobar la freqüència vibratòria de l’alumne per fer-lo ressonar, ja que d’altra banda restarà en silenci. És per això que demana quelcom més que posar-se en la pell de l’altre.

Segons un altre efecte acústic, l’anomenat ‘Principi de superposició d’ones’, quan dues ones sonores tenen la mateixa freqüència i es troben en concordança absoluta i en la mateixa fase oscil·latòria, es produeix un augment en l’amplitud del so equivalent a la suma de les dues amplituds. Però en canvi, si la fase és oposada, una anul·larà l’altra de manera que no sentirem res (Rusell, 2014). Quan entre el professor i l’alumne hi ha bona entesa i vibren en la mateixa freqüència, el resultat es constructiu i amplificador per ambdues parts, mentre que si es troben en fases oposades, un no entén a l’altre i es produeix la incomunicació i el silenci.

 

Notes:

(1) “Propietat física del sistema nerviós anàleg a la capacitància elèctrica relacionada amb el sentiment”. Fos com fos, serà el concepte de ‘Einfühlung’ i no el de ‘Empathie’ el que derivarà cap al concepte actual d’empatia.

(2) Simpatia: Inclinació instintiva que atreu una persona envers una altra. Jo tinch molta simpathia ab vós, Lacavalleria Gazoph (1696). Diccionari català, valencià i balear. Recuperat de: http://dcvb.iec.cat/results.asp. Interessant veure la preposició ‘ab’ que acompanya al mot, diferent de l’ús actual simpatia “per” algú. Probablement l’ús antic s’assembla al nostre ús actual “simpatitzar amb” algú o amb alguna cosa.

 

 

Referències bibliogràfiques

Cortés, F. (2014). Diccionario médico-biológico, histórico y etimológico. Salamanca: Ediciones Universidad Salamanca. Recuperat de: http://dicciomed.eusal.es/palabra/empatia

DCVB (1955). Diccionari català, valencià i balear. Recuperat de:
http://dcvb.iec.cat/results.asp

Freire, P. i Hernández, F. (2003). Pedagogia de l’autonomia (1a ed.). Xàtiva: Edicions del Crec

Michels, U. (2007). Atlas de música, 1. Madrid: Alianza

Rusell, A. (2014). Constructive and desctructive interference. Acoustics and vibration animations. Pensylvania: Pensylvania State University. Recuperat de: http://www.acs.psu.edu/drussell/demos/superposition/superposition.html

Van Manen, M. (1998). El tacto en la enseñanza. El significado de la sensibilidad pedagógica. Barcelona: Paidós

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s