Com són les nostres pràctiques musicals? El model TCTF de Schippers

Fonts: https://www.normans.co.uk/blog/2015/10/self-learning-vs-guided-learning-pros-and-cons/ (esquerra); http://ruralsoul.com/2016/05/52316-womens-beginner-drumming-class-at-align-again-yoga/ (dreta)

 

  • Quina música ensenyem? Per què? Estem oberts a altres repertoris?
  • Ensenyem la música de memòria o a través de partitures?
  • Quina relació mantenim amb els nostres alumnes?
  • Mana el currículum? L’alumne? El repertori? El context? La tradició?

 

Darrera de qualsevol situació musical hi ha un munt de decisions que determinen, de manera conscient o inconscient, tant allò que ensenyem com la manera en la que ho transmetem. Per posar uns exemples, l’instrument principal del professor o professora, els coneixements musicals – clàssics o moderns – que aquest o aquesta disposa, l’habilitat o no per improvisar, les experiències d’aprenentatge viscudes, el gust o les preferències estètiques del docent, condicionaran el que passa a l’aula.

Per altra banda, la tipologia de l’alumnat, el lloc de procedència dels alumnes, els seus interessos, els coneixements previs que també disposin, les experiències d’aprenentatge viscudes, el background familiar, etc. determinaran també tant allò que passa a l’aula com l’èxit de les propostes del docent.

Finalment, tampoc podem abstreure’ns del context educatiu, de la cultura del centre, de les orientacions del currículum, de la tradició metodològica que, com en el conte de la granota, que no s’adonava que li escalfaven l’aigua, sovint els assumim com a naturals i inqüestionables.

  • Però, arreu és així? A tot arreu s’ensenya el mateix i de la mateixa manera?
  • Tenim clares les decisions que, mestres i professors de música, prenem en el dia a dia?
  • Podem aprendre d’altres maneres de procedir, i en especial d’altres cultures?

 

Huib Schippers, en el seu llibre Facing the music. Shaping music education from a global perspective (2010), estableix un marc amb 12 indicadors, que ell anomena TCTF (Twelve Continuum Transmission Framework) on, fruït de la seva llarga trajectòria com a investigador en músiques de diferents cultures estableix, de manera esquematitzada, les diferents maneres de procedir, d’ensenyar, concebre i transmetre la música.

El model TCTF (Schippers, 2010:124)

Cada indicador presenta dues modalitats extremes i oposades. Les pràctiques, doncs, se situen en algun punt de l’eix de cada indicador. Els indicadors no pretenen fer cap valoració (no hi ha un extrem bo o dolent) però sí que confronta el que, de manera molt simplificada, podríem anomenar tradició occidental (esquerra) i tradició oriental (dreta).

Així com hem vist que els models de transmissió varien en funció del lloc, aquests també han variat al llarg del temps: per exemple, els procediments d’aprenentatge a l’època del Barroc serien distints als de l’època actual.

De la mateixa manera, en un mateix moment i lloc, també trobem models de transmissió ben diferents: en funció de si l’ensenyament i aprenentatge es produeix en un entorn formal, informal o no formal, o bé quan es produeix un intercanvi cultural (quan un professor, o un alumne, es mou a un altre lloc).

Huib Schippers ha estat intèrpret i professor de sitar als conservatoris d'Àmsterdam i Rotterdam i fundador de l'Escola de Músiques del Món a Amsterdam (1990-1996). El seu interès per la investigació en l'educació musical des d'una perspectiva global l'ha dut a ser director del Conservatori de Queensland i director del centre de recerca de la Universitat de Griffith, a Brisbane (Austràlia) (2003-2015). Actualment és director i conservador del Smithsonian Folkways Recordings (2016) (Washington D.C.).

Amb aquest marc que presenta l’autor, i que traduïm i comentem tot seguit, pretén conscienciar i visibilitzar la diversitat en la transmissió de la música que trobem en el món. Conèixer-los ens permetrà prendre consciència de la nostra pròpia pràctica (on ens situem) i, a la vegada, inspirar-nos amb altres possibilitats per enriquir la pròpia.

Així doncs, per a què ens pot servir?

  • Ens pot servir per descriure la música d’una altra cultura, no tant sols per a interpretar-la, sinó per conèixer-ne el context i els seus modes de transmissió.
  • Ens pot servir per comparar diverses músiques (pròpies i/o forànies), amb un èmfasi en el context i en com són transmeses.
  • Ens pot servir per fer una cartografia personal sobre els nostres modes de transmissió més usuals i, si cal, suggerint idees per a ampliar-los.
  • Ens pot servir per prendre consciència que el fet musical va més enllà del so i les notes, i que no podem separar-lo del seu context social.

El marc del TCTF es mou en quatre categories:

  1. Segons els modes de transmissió (les maneres d’ensenyar)
  2. Sobre el context en el que es dona l’aprenentatge
  3. En relació a la interacció entre professor/a i alumne/a
  4. Sobre les diferents maneres d’aproximar-se a la diversitat cultural

Si no veus les taules correctament des del mòbil, també pots descarregar-te el document en PDF

SEGONS ELS MODES DE TRANSMISSIÓ

ATOMÍSTIC / ANALÍTIC HOL·LÍSTIC
Ús de peces didàctiques graduades segons la dificultat (exercicis, estudis). Repertori “real” com a material base.
La teoria s’ensenya de forma explícita. La teoria s’ensenya de forma implícita.
Es donen moltes explicacions parlades sobre diferents qüestions. Es donen poques explicacions parlades sobre diferents qüestions.
Progrés conscient, del simple al complex. Progrés  intuïtiu, del familiar al desconegut.
Basat en el currículum, amb estructures formals i exàmens. Camí individual. S’utilitza la confusió com a eina d’ensenyament, conscientment o inconscient.
El professor/a guia el procés d’aprenentatge en una relació didàctica. El professor demostra, fa d’entrenador, o fins i tot està absent (ràdio, TV, gravacions…).
BASAT EN LA PARTITURA AURAL
La major part del contingut està escrit i prescrit per als alumnes. No s’usa notació escrita (o poca). El material s’improvisa o es restructura.
Es facilita partitures als alumnes abans de sentir-ne el so. Els exercicis es presenten primerament en format sonor. Només després en partitura.
TANGIBLE INTANGIBLE
Es posa l’èmfasi en la tècnica instrumental. Es posa l’èmfasi en l’expressió.
Es posa l’èmfasi en un repertori determinat. Es posa l’èmfasi en la creativitat i la improvisació.
Es posa èmfasi en la teoria. Es posa èmfasi en valors abstractes, espirituals o metafísics.

 

SOBRE EL CONTEXT EN EL QUE ES DONA L’APRENENTATGE

TRADICIÓ ESTÀTICA FLUX CONSTANT
La música que s’ensenya ha estat inalterable al llarg del temps.                 Es treballen estils musicals que canvien constantment.
Alta consideració pel que és antic. Constant negociació entre el que és antic i el que és nou.
Poques innovacions. Sistema tancat. Noves contribucions a la música, constantment.
La música és distintiva d’un grup concret (social, religiós,…). Música “jove”, constantment exposada a les noves influències, sovint fora de la cultura l’elit.
Sovint poc èmfasi en els valors estètics (com trobem en les músiques rituals o sanadores). Referències dinàmiques i canviants en relació a la qualitat de la música (que s’enriqueix constantment amb noves contribucions).
CONTEXT ORIGINAL RECONTEXTUALITZADA
És música que es practica en el seu lloc d’origen o, almenys, en una recreació del seu lloc d’origen. És música que s’ha mogut a un altre lloc o cultura, i ha agafat noves arrels o influències del lloc de destí.
És música que es practica en el mateix moment en la que es crea. Música que ha estat transportada cap a una altra època o moment.
Música que es practica en el context cultural en el que fou creada. És música que ha adoptat arrels d’un nou context grup social o cultural.
AUTENTICITAT “RECONSTRUÏDA” AUTENTICITAT BASADA EN UNA “NOVA IDENTITAT”
És música que es practica amb l’objectiu i la intenció de recrear les característiques d’origen (històric, geogràfic, social…). Es posa el focus en que sigui autèntica en ella mateixa (“true to self”). S’és conscient que el rol que adopta en el present pot diferir molt del rol que tenia en el passat.
S’assumeix una “superioritat” o valor de l’original. Es té una aproximació crítica d’allò que és rebut.

 

EN RELACIÓ A LA INTERACCIÓ PROFESSOR/A I ALUMNE/A

DISTÀNCIA DE PODER GRAN DISTÀNCIA DE PODER PETITA
El professor dirigeix l’ensenyament de forma indiscutible. Els alumnes són considerats com a companys o participants.
S’utilitzen formalitats específiques per dirigir-se al professor/a. Formes col·loquials per dirigir-se als alumnes i al professor/a.
Distància física entre el professor/a i l’alumne. Alumne i professor es troben a la mateixa alçada i a prop l’un de l’altre.
ES CENTRA EN L’INDIVIDUAL ES CENTRA EN EL COL·LECTIU
Focus conscient en l’aprenentatge individual de l’alumne. Focus conscient en l’aprenentatge col·lectiu d’un grup.
Focus en l’”art per l’art”. Focus important en aspectes socials que van més enllà de la música.
Èmfasis en la classe individual. Èmfasis en la classe col·lectiva.
BIAIX DE GÈNERE NEUTRALITAT DE GÈNERE
Música només dirigida a homes o a dones. Música dirigida tant a homes com a dones.
Es treballen gèneres exclusius d’homes o de dones. Tots els gèneres són indistintament per a homes i dones.
Certs instruments estan afavorits per homes o dones. Els instruments els toquen indistintament homes o dones.
Certes decisions musicals van a càrrec d’homes o de dones. Totes les decisions musicals les prenen tant homes com dones.
EVITANT LA INCERTESA TOLERANT LA INCERTESA
La informació que es dona, es presenta com a absoluta o inqüestionable. Es presenten idees. Es dictueixen i es modelen en funció de les necessitats musicals del moment.
El canon i la teoria està clara i no es canvia. Hi ha una aproximació crítica al canon i a la teoria.
Hi ha un respecte per la jerarquia i l’autoritat. Canvis constants entre jerarquies i autoritats.
El procés d’aprenentatge és clar i formalitzat. Es reconeixen diferents processos possibles per a l’aprenentatge.
ORIENTACIÓ A LLARG TERMINI ORIENTACIÓ A CURT TERMINI
Hi ha una progressió graduada al llarg dels anys d’aprenentatge. Progressos es que es condueixen i s’aconsegueixen de forma ràpida.
Èmfasis en la quantitat d’hores d’estudi necessàries per a fer petites passes en un llarg camí. Treballant sobre objectius assolibles en un futur pròxim.

 

SOBRE LES DIFERENTS MANERES D’APROXIMAR-SE A LA DIVERSITAT CULTURAL

MONOCULTURAL MULTICULTURAL INTERCULTURAL TRANSCULTURAL
La música es transmet en un context únic, de cultura dominant. La música es transmet sense referències explícites a altres músiques, però sent conscient que conviu amb d’altres, en el mateix lloc. La música és vista en relació a altres músics i es compara entre dues o més cultures. Hi ha una consciència profunda que la música és característica de més d’una cultura.
Sovint hi ha un cert sentit de superioritat o bé hi ha la creença en un model que ha evolucionat. Es reconeixen altres estils si bé no es tenen necessàriament en compte. Tendència a mesclar i fussionar estils. Probabilitat que acabi formant un nou gènere en ell mateix.
Hi ha una sola referència cultural quan parlem de qualitat. Considerem vàries referències culturals quan parlem de qualitat. La qualitat és entesa des de perspectives diverses. Criteris nous, fruït de la fussió entre músiques i cultures oassen a considerar-se i a aplicar-se.

Model TCTF (Schippers, 2010:124)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s