Sobre constructivisme i ‘worldmusic’

Avui vull compartir una reflexió que he estat fent a partir de la lectura d’un llibre que parla sobre educació musical des d’una perspectiva global (worldmusic). Si sou professors o professores de música, o d’instrument, us recomano el llibre sencer perquè és brutal, però compte, perquè Huib Schippers us pot fer trontollar algunes creences que crèieu indiscutibles 🙂

Si no sou mestres de música us animo que seguiu llegint perquè veureu que, al final, l’educació musical és l’excusa i del que vull parlar avui és, precisament, d’educació en general.

Schippers, H. (2010). Facing the music. Shaping music education from a global perspective. New York: Oxford University Press

Tradicionalment, a casa nostra, l’educació musical clàssica i formal s’ha centrat en llegir partitures, desenvolupar la tècnica de l’instrument, conèixer un repertori i cursar unes matèries teòriques. En aquests contextos, la música en grup, o la música apresa col·lectivament, no fa tant que es reservava a nivells elementals i de forma escadussera.

En canvi, si ens fixem en alguns exemples d’altres cultures, però també en la música moderna i tradicional de casa nostra!, veurem que el focus se centra en l’observació i l’escolta atenta (i mímesi) d’un mestre o d’uns companys, i en la participació en el grup. Sovint es tracta d’una música molt menys centrada en la partitura, i amb una concepció diferent del que poden entendre, uns i altres, per creativitat i expressió musical (causa i conseqüència!). En la majoria de casos, els coneixements es transmeten per osmosi o el que alguns anomenen aprenentatge aural; és el que Tymothy Rice anomena de forma suggerent,

“música que és apresa però no ensenyada”.

De tot això, en fem emergir algunes preguntes:

  • La nostra música occidental ve condicionada per la manera (metodologia) en la que s’ha ensenyat i s’ha après?
  • Podem comprendre (realment) la música d’altres cultures si desconeixem la manera en la que l’han transmesa?
  • És la música un llenguatge universal?

…i les més interessants…

  • Podríem adoptar metodologies d’ensenyament i aprenentatge d’altres cultures per enriquir el nostre coneixement musical global? Es fa prou? I si no,…per què?
  • Podem extrapolar aquestes preguntes a altres contextos educatius?

Lluny de voler caure en la generalització o en el tòpic, amb el risc de reforçar certs estereotips, podríem afirmar que, des de la il·lustració, occident ha tendit cap a un model d’aprenentatge racional i atomicista. Aquest model parteix de la realitat observable com un fenomen complex que podem separar per àrees, i que pretén resoldre els grans problemes a través de convertir-los en problemes més petits, més fàcilment solucionables. Pestalozzi ja parlava, a finals del XVIII i en relació a la música, de treballar la melodia, el ritme i l’expressió per separat (músics, us sona?!). Per altra banda, el que interessava a Herbart (s.XIX), basant-se en el mètode científic, era trobar evidències i resultats observables…

Quan parlem d’aprenentatge atomicista també parlem d’estructuralisme i és que, de fons, hi ha la creença que podem conèixer la música si en coneixem les seves estructures internes.

I no ha canviat massa…Què és la taxonomia de Bloom, si no un sistema “lògic” per aprendre, de manera seqüenciada, des del concret fins a l’abstracte, intentant evitar tota dissonància cognitiva?

Taxonomia de Bloom

En oposició a aquesta visió occidental, racional i atomicista, Shippers planteja la visió hol·lística de sistemes d’aprenentatge que trobem en altres latituds. Hi ha cultures, explica l’autor, on el mestre de música no alenteix la peça musical per al benefici de l’alumne, o no la treballa per parts (ara el ritme, ara la melodia….) sinó que l’alumne, en plena immersió, va “agafant” allò que pot, i es va impregnant de la música. No hi ha consciència d’aprendre una música. És allò que a vegades, i de forma poc encertada, es diu que “és que aquest/a ho porta a la sang”.

El constructivisme parteix en gran mesura d’aquesta filosofia, però com a “bons” occidentals incorregibles que som també hem intentat racionalizar-la. A diferència de l’aprenentatge objectivista, l’aprenentatge constructivista és desestructurat, aural, circular, real i significatiu, que accepta la diferència i l’excepció. La relació de l’alumne amb el professor (seguint la tradició oriental) és més la d’una estreta relació alumne-mentor que no pas la d’alumne-tècnic didàctic. Un primer problema, em sembla, és el d’haver deixat de banda la part més afectiva, humana, espiritual, comunitària, moral,…que suposa un aprenentatge hol·lístic.

Seqüenciar l’aprenentatge en fases lògicament establertes permet guiar l’alumne cap allà on creiem que ha d’anar. Però la ment és molt complexa i ara, gràcies a la neurociència, sabem que no obeeix a una lògica linial. En aquest sentit, John Blacking (anys 90’!) proposa no anar del concret a l’abstracte, com proposa la taxonomia de Bloom, si no anar del familiar al desconegut (unfamiliar).

Cometríem un error, si penséssim que nosaltres ho fem tot malament i els de fora ho fan tot bé. Potser el més sensat, i amb la facilitat d’un món tan globalitzat i interconnectat com l’actual, seria el de conèixer o interessar-nos una mica més, no només per les músiques d’altres cultures (des d’un interès musical, social o cultural i de valors,…) sinó que ens fixéssim també en el procedir metodològic d’aquestes cultures (i això també va més enllà de la música). Fer-ho, ens pot donar, als docents, interessants pistes per enriquir les nostres metodologies a l’aula, ara en peu de debat, i en especial en aquelles dimensions que una mirada tècnica, atomicista i racional ha tendit a deixar en un segon pla.  

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s