La truita, de Schubert

Retrat de Schubert. Gábor Melegh, 1827 (Galeria nacional d’Hungria, Budapest)

Tal dia com avui, un 19 de novembre Franz Schubert moria a Viena amb tant sols 31 anys. A Schubert se’l coneix per les seves cançons (‘lieder’, en alemany) i per moltes altres obres instrumentals (simfonies, música de cambra, obra per a piano,…).

El seu lirisme, la seva gràcia melòdica i l’aparent senzillesa de les seves obres fa que sigui un compositor molt venerat. Schubert, fou un clar exponent de la bohèmia romàntica, plena d’excessos, vida nocturna, defugint dels cercles de l’alta societat.

La truita, de Gustave Courbet (1873). Museu d’Orsay

Una de les seves cançons que s’ha fet més famos és sens dubte “la truita”, en alemany “Die Forelle”. Inicialment es va tractar d’una cançó per a veu i piano, però anys més tard va fer-ne una versió per a quintet (quartet de corda + piano), una formació força en boga durant el primer romanticisme (primer terç del s.XIX). Aquesta versió és interessant perquè segueix la forma de tema amb variacions, que consisteix en tocar la melodia una i altra vegada, i on cada instrument juga un paper diferent.

Versió de lied (=cançó)

Text de la cançó: 

Al recés d'un rierol, corria alegrement la juganera truita, volant com una fletxa. Jo era a la riba i en un dolç embadaliment vaig veure el bany del peixet en el clar rierol.

Un pescador amb la seva canya es va col·locar a la riba i va seguir amb sang freda, els serpentejos del peixet. Mentre l'aigua segueixi clara, i no es enterboleixi -vaig pensar- no podrà pescar a la truita amb el seu ham.

Finalment, però, el lladre es va cansar d'esperar. El pèrfid, va enterbolir les aigües del rierol i abans que me n'adonés, la canya va vibrar avisant que havia pres al peixet. I jo, amb la sang alterada, vaig mirar a la presa enganyada.

Versió per a quintet (Quartet de corda + piano)

Si voleu veure una anàlisi completa de l’obra us remeto a l’interessant post de Rafael Fernández de Larrinoa 

Partitura per a flauta (WIX)

Aquesta cançó requereix un control mitjà de l’instrument ja que la tessitura és força àmplia, però és interessant per treballar les notes agudes (mi’ i fa’) i el pas entre les notes (la/si/do’/re’).


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s