La Bergamasca (versió per a flautes de bec)

La Bergamasca fou una dansa que es popularitzà a la ciutat de Bèrgam cap al segle XVI. L’interès d’aquesta dansa, més enllà de l’interès històric que pugui tenir, és el fet que la línia de baix, va suposar un obstinat per a futures composicions (temes amb variacions de gran virtuositat i bellesa).

Autors com Frescobaldi, Rossi, Marini, Uccellini o Scheidt han fet versions molt interessants a partir d’aquesta melodia.

El tema amb variacions fou un gènere en tota regla al llarg del renaixement i del barroc (i consolidat al classicisme) i consistia en agafar una melodia i variar-la repetidament, respectant la línia de baix i la progressió harmònica.

A l’escola, la bergamasca ens ofereix moltes possibilitats didàctiques per treballar l’harmonia, petites improvisacions i, de pas, una mica d’història de la música.

Els flautistes de bec, tenim amb molta estima, la versió d’Uccelini, com una de les mostres més virtuoses, alegres i divertides de tocar:

Per acabar, us passo un petit arranjament escolar de Steve Rosenberg, interessant per tocar a l’aula:

Aspectes tècnics d’interès:

  • Es poden tocar una, dues o tres veus
  • Es poden solapar la segona part de la partitura, a manera de cànon
  • El fa# (2a veu)
  • El pas a les notes agudes: re’-mi’ (1a veu)
  • El treball de la mà dreta: sol-re (3a veu)
  • Petits treballs d’harmonia: l’acord tríada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s