La pedagogia popular i els 4 models pedagògics, segons Bruner (Bruner 2/3)

Font: https://www.lifeder.com/jerome-bruner/

Que fàcil que és aprendre’s la teoria de com ensenyar,…però que difícil que és sovint portar-la a la pràctica!! La lectura d’aquest interessant capítol “Pedagogía popular” en el llibre de Bruner “La educación, puerta de la cultura” m’ha fet reflexionar sobre el fet de com ensenyem i a què es redueixen totes les metodologies que utilitzem. Com s’ha fet sempre? Quina és millor a cada moment? N’hi ha de millors i de pitjors? Ho podem millorar? Aquesta preocupació que tenim la majoria de docents, resulta que ja la destacà Aristòtil fa uns quants segles…

“Es asunto fácil conocer los efectos de la miel, el vino, las hierbas, la cauterización y el corte. Pero saber cómo, a quién y cuándo deberíamos aplicar estas cosas como remedios es nada menos que la empresa de ser médico”. Ètica a Nicòmac (Llibre V, 1137a), Aristòtil (s.IV aC).

Si volem fer una mica de teoria sobre la pràctica, si volem saber com arribar realment als nens i nenes, hauríem de veure com s’ha fet sempre, des de la pràctica i la tradició, és a dir, veure què en diu la pedagogia popular. Quines nocions es tenen de la ment? Perquè si volem millorar, potser primer hauríem de veure què es fa i com pensem, per si de cas, introduir nous enfocaments. De fet, innovar, comporta canviar algunes de les pràctiques populars amb noves teories contrastades. Bruner, distingeix 4 models pedagògics, que alhora suposen 4 maneres de pensar el pensament. La grandesa de Bruner està no tant en posicionar-se en alguns dels models, com per veure quins són els seus punts forts, quines les limitacions, quina funció té cadascuna d’elles i quin és l’objectiu final.

Els 4 models de la ment i de la pedagogia, segons Bruner

  1. Els nens i les nenes aprenen per imitació: (Mira com ho faig…)
Font: https://www.superprof.fr/blog/apprentissage-de-la-guitare-avec-des-jeux/

Aquesta és la situació habitual en la qual un adult ensenya a un infant a fer una cosa. L’infant ho aconseguirà amb èxit si segueix les passes que el/la professor/a li detalla a través d’una seqüència didàctica o un modelatge: “mira com ho faig”. Pot ser un bon mètode per exemple per aprende a fer la selleta amb la guitarra o canviar la cambra de la bicicleta. Els estudis sobre coneixement expert demostren però, que a l’hora d’assolir un aprenentatge complex, com pot ser tocar un instrument musical, requereix, a part de pràctica, disposar d’uns coneixements teòrics que reforçaran la pràctica (com pot ser tenir nocions d’harmonia i de solfeig), el qual ens porta al següent model d’aprenentatge:

  1. Els nens aprenen d’una exposició didàctica: (Quina és la capital d’Albània?)
Font: http://redmusicamaestro.com/

En aquest cas el professor, que té un coneixement, el diposita a l’alumne, que li presta atenció. En aquest cas no es tracta de capacitar-se per fer una cosa (model 1) sinó la capacitat d’adquirir un coneixement nou que es transmet de manera oral o escrita. En aquest cas s’especifica exactament què cal aprendre i s’estableixen mesures per avaluar l’adquisició dels coneixements. En sí mateix el model no és dolent, i permet saber coses que no hi ha altra manera de saber-les que sabent-les, com que el terratrèmol que va destruir Lisboa, fou al 1755. Amb aquest model, concebem al nen com una mena de tabula rasa, que cal omplir. El procediment és unidireccional i en cap cas pretenem saber com ho aprèn l’alumne. La voluntat de veure com l’aprenent viu el propi aprenentatge ens porta al tercer model…

  1. Els nens pensen i aprenen en un diàleg intersubjectiu: (Nois, noies,…tenim un problema…)
Font: http://eufonia.grao.com/revistas/eufonia/

En aquest model es vol reconèixer la perspectiva de qui aprèn. A través de la discussió, la col·laboració i la negociació s’intenta que l’alumne vagi construint els seus significats. En aquest procés s’identifiquen les opinions dels altres, es reconeix quan un està equivocat o quan dos no estan d’acord. El nen o nena comença a pensar com pensa (a part d’un aprenent tenim ara un epistemòleg!). Amb aquest model no es busca una habilitat (model 1) o un coneixement factual (model 2) sinó que es centra en la interpretació i la comprensió d’un fet. A partir d’aquest model han aparegut diferents línies de recerca que giren totes al voltant d’intentar esbrinar com els nens organitzen el pensament i el propi aprenentatge que resumim en: intersubjectivitat, metacognició, aprenentatge col·laboratiu i resolució de problemes.

  1. Els nens com a coneixedors i reconeixedors de la cultura: ((Re-)coneixem a Magritte)
Aida Donoso, interpretant a Magritte. Font: https://aidadonoso.wordpress.com/2009/07/31/magritte-de-magritte/

Un excés del model 3 ens pot portar a sobrestimar la importància de l’intercanvi social en la construcció del coneixement i per contra a menystenir el coneixement que la cultura ha acumulat en el passat. Certament, el coneixement que hi ha sempre és relatiu i revisable, però, si no ens volem passar de postmoderns, hem d’assumir que tot coneixement té una història amb majors o menors evidències. El discent comença a reconèixer en el passat el que aprèn en el present. En altres paraules, és capaç de veure allò d’intemporal de la cultura, allò que diríem ‘clàssic’, en la seva pròpia realitat. Descobreix allò que abans van descobrir altres persones i s’hi reconeix, sent la millor manera de confrontar la cultura en l’individu i l’individu en la cultura.   Com a resum, Bruner proposa un pla en dues dimensions, de dins-fora i de més-menys intersubejctivitat per explicar els 4 models. Cada model va dirigit a un aprenentatge molt concret, des del més concret al més abstracte i, al meu entendre, interdependents i necessaris. Si establim un paral·lelisme amb la taxonomia de Bloom, la qual ordena l’aprenentatge des del més simple fins al més complex, veurem que tots els estadis, en determinats moments, són necessaris (el modelatge, la transmissió directa, l’aprenentatge dialògic i per descoberta, fins al reconèixer-se com a individu i com a membre en la cultura).

Bruner, J. (2012). Pedagogía popular. Dins La educación, puerta de la cultura. (p.65-86) Boadilla del Monte, Madrid: Antonio Machado Libros.  

Veure també…

Com funciona la nostra ment, segons Bruner (Bruner 1/3) 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s