Com funciona la nostra ment, segons Bruner? (Bruner 1/3)

Els 9 postulats de l’educació segons la perspectiva psicològicocultural de Bruner.

La recent lectura de “La educación, puerta de la cultura” de Bruner, m’ha motivat a escriure un parell d’entrades amb alguns elements que he trobat molt interessants per a la reflexió per al docent i que em ve de gust de compartir i, alhora, m’ha permès de posar alguns pensaments i idees en ordre.

Saber com funciona la nostra ment és una empresa ben complicada i, fins al dia d’avui, no hem aconseguit encara trobar-ne el desllorigador. Actualment hi ha un important afloriment de les neurociències, les quals intenten explicar coses com el funcionament de la ment, l’origen de la motivació o les estratègies internes que disposem per resoldre problemes (el que Bruner anomena ‘perspectiva computacionalista’). Bruner, hereu del socioconstructivisme de Vigotsky, planteja el pensament i per extensió l’educació, com un fenomen situat que no podem separar de l’entorn ni de la cultura (‘perspectiva culturalista’). Com veurem, no són perspectives excloents, ans al contrari, però veient el furor que està tenint actualment la primera en detriment de la segona em semblava interessant recuperar-ne algunes ideses.

 

PERSPECTIVA COMPUTACIONALISTA

Aquesta perspectiva està especialment interessada en averiguar els processos mentals que tenim els humans per gestionar la informació que rebem de fora. Intenta explicar el funcionament del cervell, de com aquest aprèn i de com aquest tria, ordena i comprèn. En aquest paradigma hi trobem científics, tecnòlegs, psicòlegs cognitius o neuropsicòlegs. Des de la vessant educativa, els computacionalistes tendeixen a reformular metodologies antigues amb la intenció d’aportar un plus a la llum dels nous descobriments científics. D’altres intenten aprofundir en els processos mentals que s’estableixen en el procés d’aprendre i busquen maneres de com millorar-los o d’adaptar-los als nous escenaris: noves tècniques per treballar en grup, tècniques per motivar-se, tècniques per resoldre problemes, etc.  

PERSPECTIVA CULTURALISTA

Per contra, la perspectiva culturalista, entén que no podem separar el pensament ni l’aprenentatge fora d’un context cultural, ja que és des de l’entorn que aquest s’origina i adquireix un significat concret. El concepte “núvol”, per citar un exemple de l’autor, pot fer referència a una condició meteorològica, a un estat mental, o resultar una imatge abstracta si es troba dins d’un poema. La perspectiva culturalista no nega que les persones aprenen d’unes determinades maneres i assumeix que aquestes poden ser ambígües, contradictòries i complexes, però està més interessada en el fet ecològic (situat) del pensament. El culturalista, es pregunta en com la cultura opera sobre els individus: com són les institucions educatives i per què són com són, quines relacions de poder s’estableixen, quins recursos es faciliten, com s’organitzen els centres, les aules, l’equip humà,…

En relació a l’aprenentatge, es mostra interessada en la intersubectivitat entre els individus: com es relacionen, com es comprèn l’altre o com es construeix el jo en relació als altres. Els culturalistes renuncien a explicar com funciona la ment humana per a fer-ne una interpretació. En aquest paraigua hi trobem antropòlegs, filòsofs o els psicòlegs culturals, com Bruner.

Evidentment, ni un ni l’altre, arriben al quid de la qüestió, ja que els primers no aconsegueixen, per ara, explicar seqüencialment el funcionament de la ment humana (com expliquem, si no, les bromes, les metàfores o els dobles sentits?), ni els segons, aconsegueixen escapar de l’ambigüitat, i sovint es veuen obligats a interpretar els fets a aigua passada. Segurament per això, és tant complexa la ciència o l’art d’educar (segons es miri;) .

En el capítol “Cultura, mente y educación” Bruner exposa els 9 postulats sobre aquest enfocament culturalista.

1. Postulat perspectivista:

Font: https://pequebebes.com/filosofia-en-la-infancia-aprender-a-pensar/

Assumim que les coses no són com són sinó com nosaltres les veiem, en funció de les ulleres amb les que mirem la realitat. És important saber en quina o en quines perspectives ens movem. No es tracta de ser relativistes, no tot s’hi val. No existeix un pensament correcte però sí un pensament coherent. A cada pas, la cultura modela els individus, i els individus modelen la cultura. Res està lliure de cultura. Reconèixer-ho i visibilitzar-ho és adoptar un enfocament ric, plural, no lliure de conflictes, però més enriquidor. Tenim en compte que els alumnes potser veuen la realitat diferent a com la veiem nosaltres? Ho utilitzem al nostre favor?

2. Postulat dels límits

 

Font: http://www.achievementcenteredtherapy.com/emotional-baggage-transformed-to-wisdom/

Els nostres pensaments previs ens condicionen els pensaments posteriors. No som màquines que ens podem posar a 0. Per extensió, cada cultura té també les seves concepcions pròpies sobre les coses. No venim del no res. Com diu Bruner, 

“Estamos subidos a los hombros de los gigantes que nos precedieron”

Una altra limitació la té el propi llenguatge o els diferents sistemes simbòlics que puguem utilitzar.

“El pensamiento toma su forma del lenguaje en el que se formula y/o se expresa” 

En aquest sentit és important saber-ho i cultivar aquesta consciència lingüística. Per què diem el que diem, i per què utilitzem unes paraules i no unes altres? Hem reflexionat prou sobre la nostra motxilla?

3. Postulat del constructivisme

Font: https://vectortoons.com/product/female-plumber-walking-while-carrying-tool-box-and-wrench/

La realitat es va construint al llarg del temps en el si d’una cultura. És la nostra tasca com a educadors la de llegar “la caixa d’eines” (diu Bruner) amb les diferents formes de pensar de què disposa la cultura en qüestió perquè puguin adaptar-se al món que els ha tocat viure i puguin modificar-lo si ho consideren necessari.

“La realidad se hace, no se encuentra”

4. Postulat interaccional

Lazos de unión, M.C. Escher (1956). Font: http://interpretaelarte.blogspot.com.es/2013/11/autor-mc-escher-titulo-lazos-de-union.html

És a través de la interacció amb els altres que els nens aprenen. Es dóna molta importància a la intersubjectivitat: l’habilitat per entendre als altres, ja sigui a través del llenguatge, del gest o altres mitjans. El model unidireccional de transmissió empobreix la intersubjectivitat i es perden grans aprenentatges com treballar bé amb els altres, l’autoconfiança o l’esperit crític. No es tracta que desapareixi el professor, sinó que aquest orquestri els processos.  

“Exactamente igual que el narrador omnisciente ha desaparecido de la ficción moderna, también desaparecerá el profesor omnisciente de la clase del futuro”

5. Postulat de l’externalització

Font: http://www.ruizhealytimes.com/teatro

Es dóna importància a què els pensaments i els aprenentatges es concretin en una “ouevre” (sovint mal traduïda com a “producte”, perdent la seva connotació processual i performativa i adoptant un to mercantilista). Les obres col·lectives generen orgull grupal, solidaritat, fan comunitat i permeten un treball metacognitiu. A la vegada suposa un registre extern, visible, palpable, fora de nosaltres. Escriure és el primer intent d’externalitzar pensaments, i avui a l’escola, podem donar-li infinitat de formes.

“”Ello” [l’obra] materializa nuestros pensamientos e intenciones de una forma más accesible a los esfuerzos reflexivos”

6. Postulat de l’instrumentalisme

Lazy Bansky. Font: https://www.dailydot.com/upstream/lazy-banksy-tumblr-cullen-crawford/

L’educació és política. Tots els nens tenen les mateixes oportunitats? El talent de l’individu depèn d’ell mateix o de les oportunitats que se li ofereixen? Què és responsabilitat del nen, de l’escola o de la família? No podem oblidar el “caràcter situat” de l’escola i de l’aprenentatge. No es tracta de polititzar (més) l’educació sinó de mostrar les cartes.

“La educación [...] aporta habilidades. Formas de pensar, sentir y hablar, con las que después se pueden comprar “distinciones” en los “mercados” institucionalizados de una sociedad. En este sentido, la educación [...] nunca es neutral”. 

7. Postulat institucional

Font: http://shelbyfporter.blogspot.com.es/2014/11/education-in-politics-quotes.html

L’escola, com tota institució tendeix a competir amb altres institucions per guanyar o per mantenir distinció. Cada institució troba els seus mètodes (títols, meritocràcia, selecció, premis, graduacions,…). Algunes institucions tendeixen a ser reproductives del sistema mentre que d’altres (Freire, Bourdieu, Postman…) poden ser crítiques amb el sistema. Segons Bruner, caldria investigar més la relació de l’escola amb la família, l’economia, les institucions religioses o amb el mercat laboral. Alhora, caldria buscar alternatives de gestió escolar, amb professionals de diferents camps, així com donar un lloc preeminent al professorat amb bona formació i reconeixement, sense el qual no es pot tirar endavant una reforma educativa. Actualment, se’ls forma adequadament i se’ls reconeix? 

8. Postulat de la identitat i l’autoestima

Font: https://www.toonpool.com/cartoons/kid%20school%20self%20esteem_88864

L’agència (o la concepció que el nen té de les pròpies capacitats) així com l’estima (la valoració que en fa) són fonamentals per a la construcció de la identitat de l’infant, però l’escola sovint desatén, més preocupada per qüestions burocràtiques o relacionades amb el rendiment. Caldria avaluar i reavaluar constantment si el que es fa a l’escola va en la direcció de donar seguretat i de reforçar l’autoestima de la persona. De la mateixa manera, es poden buscar maneres de responsabilitzar els alumnes, fent-los partíceps, per exemple, en certes decisions del centre, ja siguin acadèmiques o organitzatives.

“No es un secreto que la escuela es a menudo dura con la auto-estima de los niños, y estamos empezando a saber algo sobre su vulnerabilidad en esta área”

9. Postulat narratiu

Font: https://www.one.org/us/2015/06/12/humans-of-south-africa/

És un fet cada cop més evident que construïm i representem la nostra vida (i la dels altres) a través de narratives (històries, ficcions, arguments,…), i donem per fet que l’habilitat narrativa ve com donada “naturalment”. Si volem desenvolupar aquesta habilitat en l’alumne caldrà, per una banda, que aquest conegui els mites de la seva cultura (perquè li donaran identitat), i alhora es treballi la imaginació a través de la ficció. Amb això no es pretén infravalorar el pensament lògic-científic, ans al contrari. La pròpia imatge de la ciència entesa com a empresa humana i cultural es podria millorar si es concebés com una història d’éssers humans que superen idees rebudes.

“Un sistema de educación debe ayudar a los que crecen en una cultura a encontrar una identidad dentro de esa cultura. Sin ella, se tropiezan en sus esfuerzos por alcanzar el significado”

Així doncs l’educació, des d’una perspectiva psicològicocultural, és molt més que unes teories o unes tècniques d’aprenentatge aplicades a l’aula. És, segons paraules de Bruner,  

“una empresa compleja de adaptar una cultura a las necesidades de sus miembros, y de adaptar a sus miembros y sus formas de conocer a las necesidades de la cultura”

 

Veure també…

La pedagogia popular i els 4 models pedagògics, segons Bruner (Bruner 2/3)

Bruner, J. (2012). Cultura, mente y educación. Dins La educación, puerta de la cultura. (p.21-64) Boadilla del Monte, Madrid: Antonio Machado Libros.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s