La flauta màgica, de W.A.Mozart

Tal dia com avui, el 30 de setembre de 1791, Mozart estrenava la “Flauta màgica”, la que seria una de les seves últimes obres, juntament amb el Réquiem, que no va poder acabar.

Segons la moda de l’època, la major part d’òperes s’escrivien en italià. Mozart, en canvi, va escriure aquesta òpera en alemany i amb un to còmic i popular que l’acostava al ‘singspiel’ alemany (l’equivalent popular al que seria la sarsuela a Espanya).

Goethe afirmava que aquesta obra té una lectura múltiple, que atrapa als no entesos pel conte de fades, el viatge a les tenebres, el rescat de la princesa i el final feliç i, alhora, atrapa als entesos pels tresors que oculta i les simbologies que ens acosten, segons el entesos, als secrets de la maçoneria, secta amb la qual sabem que Mozart hi mantenia lligams.

En aquell moment no va tenir una especial rebuda, però actualment, forma part de la programació habitual de molts cicles d’òpera i música clàssica.

És conegudíssima l’ària de la reina de la nit pel seu gran virtuosisme i pel registre que exigeix a les cantants, i alguns dels fragments d’en Papagueno, l’ocellaire, que ens entreté amb el seu màgic carrilló i que, juntament amb la flauta de Tamino ens recorda el mite d’Orfeu.

A continuació, us comparteixo un parell de cançons senzilles per a flauta de bec, amb partitures adaptades i àudios d’acompanyament.

Salut i democràcia!

La flauta màgica, W.A.Mozart (Accedeix a la pàgina)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s