El professor estricte vs el docent nodridor

Dues maneres d’entendre l’educació (parafrasejant a Lakoff)

Sovint pensem que la veritat ens farà lliures. Partim del fals supòsit que si expliquem uns fets a una altra persona, com que les persones són éssers humans racionals, arribaran a les conclusions adequades.

Però no és tant senzill. Gràcies a les ciències cognitives sabem que les persones no raonen d’aquesta manera. Les persones pensen utilitzant marcs conceptuals. Perquè una idea sigui acceptada, aquesta ha d’encaixar amb els marcs mentals que estan impresos en les sinapsis del cervell. Si els fets no encaixen, reboten i el marc es manté. Quan això passa és quan no comprenem a l’altre o bé tractem la idea de boja o estúpida.

Totes les persones tenim els nostres marcs mentals (o les ulleres amb les que veiem el món). Canviar els marcs mentals no és tasca senzilla. Vol una profunda autoreflexió, humilitat i, segons Lakoff, modificar el llenguatge.

“Modificar els marcs és canviar la manera que té la gent de veure el món. Consisteix a canviar el que es considera que és de sentit comú. Com que el llenguatge els activa, els nous marcs requereixen un llenguatge nou. Per pensar d’una manera diferent cal que parlem d’una manera diferent” (Lakoff,2004:9).

Què estem dient en el fons, quan diem el que diem, i utilitzant les paraules que utilitzem, i no unes altres?

Lakoff, en el seu llibre “No pensis en un elefant! Llenguatge i debat polític” (2004) utilitza dos interessants conceptes, el de “pare estricte” i el de “progenitor nodridor” (derivats dels models de família) per explicar els marcs mentals de la ideologia política conservadora i progressista, que trobem als EUA.  

Mentre el llegia, i com a divertimento, vaig pensar de seguida que m’agradaria traslladar aquests dos conceptes, i les idees que se’n desprenen, al món de l’educació per poder explicar els marcs mentals de base, conservadors i progressistes, que sostenen bona part de la nostra ideologia. Per tant, el que llegireu, és mig còpia i mig invenció. A tal efecte, he traduït el concepte de “pare estricte” pel de “professor estricte” i el de “progenitor nodridor” pel de “docent nodridor”. Els models, com veureu, són etereotips, models mentals idealitzats, simplificats i lleugerament caricaturitzats.

L’entrada està repleta de frases i passatges literals de l’obra de Lakoff, a la qual us emplaço a llegir perquè és molt interessant, i he evitat posar cometes a les constants cites per tal de facilitar la lectura. 

El professor estricte: (model que encarna els valors conservadors)

Font: https://www.pottermore.com/features/10-things-severus-snape-actually-likes

El professor estricte creu que el món és ple de maldat i és competitiu en essència. Considera que sempre hi haurà gent que gaudirà de les millors posicions i d’altres que treballaran realitzant tasques més senzilles, dures i menys qualificades.

El valor radica en estudiar fort i saber aprofitar les oportunitats per acabar en la llista dels primers. Així doncs, amb disciplina i esforç, hom pot acabar assolint els objectius proposats. Tot depèn d’un mateix. Per tant, la disciplina i l’esforç són valors del professor estricte.

Segons el mapa mental del professor estricte, cal que l’alumne sigui obedient i no es desviï del camí que li marca el professor. Si l’alumne es desvia, és responsabilitat del professor aplicar les mesures correctives o els càstigs que facin falta. El càstig és un acte d’amor i responsabilitat: “Qui et vol bé, et farà plorar”.

Es relaciona la moral de la disciplina amb la prosperitat i l’interès propi. Hi ha la creença que si això ho fes tothom, tothom prosperaria. Hi ha una evident relació amb el capitalisme de lliure mercat, que considera que “si aneu pel món mirant pels vostres interessos, estareu ajudant a tothom”.

Per al professor estricte, un bon alumne (moralment bo) és aquell que és obedient i disciplinat, que sap què està bé i què està malament i que aspira a prosperar i ser autosuficient. Un mal alumne, en canvi, no sap què està bé ni què està malament, i no té prou disciplina per a poder enriquir-se. Segurament serà depenent i acabarà treballant pels altres.

El professor estricte creu que no s’ha de ser permissiu amb els alumnes ni donar-los premis que no s’hagin guanyat perquè això els farà indulgents, depenents i immorals, i seria d’una gran irresponsabilitat per part del professor. Segons aquesta lògica, el dèficit és bo, perquè premia a qui s’esforça.

Els professors (tant homes com dones) que comparteixen la moral del professor estricte i l’apliquen a l’aula creuen, de veritat, que aquesta manera és la millor per educar als alumnes.

El docent nodridor: (model que encarna els valors progressistes)

El docent nodridor parteix del supòsit que els alumnes són bons per naturalesa i que són susceptibles d’esdevenir millors. La tasca del docent és aconseguir justament que els alumnes siguin, algun dia, igualment progenitors nodridors, és a dir, capaços de tenir cura d’altres persones.

Ser un docent nodridor comporta tenir empatia i responsabilitat. Empatia perquè ha de saber llegir la mirada de l’alumne i saber què necessita a cada moment, i responsabilitat, perquè recau en les mans del docent el tenir cura de l’alumne en el procés educatiu. I per tenir cura d’una altra persona cal primer saber tenir cura d’un mateix. I, això, no és una tasca fàcil. Cal ser molt competent i esforçar-s’hi molt. Per tant, l’esforç també és un valor progressista que transmetrem als nostres alumnes.

Voler tenir cura dels nostres alumnes, com a individus, comporta necessàriament tenir cura de l’entorn que els envolta: el mediambient, el barri, els hàbits de consum, la seguretat viària o dels mitjans de comunicació. El sentit de protecció és una part essencial del sistema moral progressista.

Un docent nodridor procurarà que els alumnes se sentin realitzats i feliços, i difícilment ho aconseguirà si no ho procura també per a si mateix. Podríem dir doncs que sentir-se realitzat i feliç és, en la tasca docent, una responsabilitat moral. El docent que procura la felicitat dels seus alumnes, els procura llibertat. La llibertat és també un valor progressista, com ho és la prosperitat i la recerca d’oportunitats. Tanmateix, no podem comprendre la llibertat sense la justícia. Si es vol que els alumnes tractin de manera justa als altres, el docent també els haurà de tractar de manera justa.

Si el que es busca és la motivació intrínseca dels alumnes i un esperit proactiu i col·laboratiu caldrà que hi hagi confiança entre les parts, i perquè hi hagi confiança hi ha d’haver sinceritat i comunicació oberta en els dos sentits, tots ells valors progressistes fonamentals.

En el model nodridor la disciplina no deriva del càstig sinó d’estimular el comportament responsable establint una relació d’empatia i de comunicació oberta amb els docents, que actuen d’acord amb els valors nodridors. En cas d’un alumne no compleix amb els compromisos acordats pot produir-se, com a conseqüència, la pèrdua de privilegis que comporten els beneficis de la col·laboració. En aquest model doncs, no hi ha càstig sinó conseqüència, i no com a eufemisme, sinó com a concepte associat a un marc mental nodridor.

Aquests models, seguint a Lakoff, no són excloents i els trobem presents constantment en la nostra cultura (a la família, a la feina, als mitjans de comunicació,…), i en certa mesura ens modelen. Moltes persones fan servir més aviat un model o un altre en funció de l’àmbit en el que es troben i del rol que desenvolupen.

Per a la reflexió…

  • Quins elements del nostre llenguatge, com a docents, obeeixen a un marc conceptual estricte i quins a un nodridor? Creieu que importen les paraules?
  • En quines situacions a l’aula optem per un model i en quines optem per l’altre? Per quina raó?
  • Creieu que pot ser positiva una autoreflexió, com a docents, per treure a la llum els nostres marcs mentals més ocults?

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s