La flauta a l’escola. Sí, però com?

Aquest també és un tema pelut que sovint sento entre bastidors, dins i fora de l’àmbit educatiu…

De raóns n’hi ha per tots els gustos, tant de docents músics com de docents no músics, tant de famílies, com d’alumnes.

Hi ha un tema molt interessant que potser en una altra entrada podríem tractar que és el de la consideració social (per no parlar del gènere!) dels instruments. No és el mateix que una filla dolça i maca vulgui tocar el piano que el contrabaix, o que un noi vulgui tocar l’arpa enlloc del baix elèctric. Però fins i tot i així, són millors que la flauta…

- Toques la flauta? - Sí... - La del colee?!!

…m’imagino que s’entén…

Quina consideració social i cultural té la flauta? Crec que aquí és on radica bona part de les opinions, tant a favor com en contra. És, potser, una percepció personal condicionada, però sovint es considera la flauta com una mena de pre-instrument o para-instrument que no arriba a la categoria dels altres. Quants alumnes fan flauta a una escola de música a l’espera de triar un instrument “de veritat”? Quants alumnes responen a la pregunta -Toques algun instument?- amb un -No,…només la flauta- ? Quants adults et parlen fatal de la seva experiència flautística de l’època de l’institut?…Uns quants…

I doncs, la responsabilitat, recau en l’instrument o en qui l’ensenya? L’han sabut vendre els mestres? I els flautistes, n’han tingut l’oportunitat?

Crec que és important prendre consciència que no podem sostreure el valor que donem a les coses de l’entorn en el que ens movem (personal, social, educatiu o cultural) però faríem bé d’abstreure’ns de molts prejudicis que ens fan tenir idees preconcebudes de les coses. La flauta és un objecte barat i portable amb el que podem fer música. Ni menys, ni més. I tenim la sort de tenir exemplars de plàstic perfectament afinats per 6€. No ho poden dir tots els músics. Amb ella treballem la psicomotricitat, l’expressió musical, la creativitat, l’esforç, la memòria, el treball en equip i fins i tot aspectes d’harmonia.

Ara bé, no tot s’hi val. Ni la música, ni el món, giren al voltant de la flauta. No podem reduir la matèria de música a la flauta dins l’ensenyament obligatori perquè tots els alumnes tenen interessos diferents i, sobretot, si s’ensenya, cal fer-ho des del coneixement i amb una certa solvència.

Quin sentit té que s’ensenyi flauta a la facultat de magisteri, en una assignatura anual? Qui els l’ensenya? Què esperem que facin? Com esperem que ho facin? No seria millor que el professor o professora ensenyi allò que domina? (dono per entès que el mestre o la mestra de música domina, almenys, un instrument!).

Per altra banda, en defensa de la flauta a l’escola, hem de reconèixer que alguns dels alumnes que avui en dia estan cursant estudis de flauta de bec a escoles de música o conservatoris, potser no l’estarien estudiant si no l’haguessin conegut abans a l’escola. La flauta a l’escola és doncs un repel·lent o un reclam?

A mi em funciona. A classe la toquem, i jo els n’explico vida i miracles, i quan un alumne em diu que no vol tocar-la, jo li dic que ell s’ho perd 🙂 i que jo me l’estimo massa per obligar a algú a què la toqui. I busquem alternatives. De vegades, d’aquesta manera, algun despistat se’m renganxa 🙂

Ets mestra o docent? flautista? curiós interessat en el tema? quina opinió tens al respecte! Anima’t a compartir-la 🙂

Us deixo aquí una perleta per a flauta i viola de Telemann, interpretada per Marie Delprat.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s