Flauta amb digitació barroca o alemanya?

Cada nou curs escolar, els alumnes que arriben a l’institut em fan la mateixa pregunta: Quina flauta hem de portar? Podem portar la que vam fer servir a primària?

M’agradaria respondre a aquesta pregunta com a flautista, però sobretot com a educador. I la resposta que els dono sempre és la mateixa i mai acaba d’agradar: Depèn. Què vols fer amb la flauta?

A les meves classes toquem la flauta. És el meu instrument, me l’estimo, m’hi sento còmode i aconsegueixo transmetre el meu amor per ell en uns quants alumnes. Però mai a tots. Als altres, els ofereixo o els demano alternatives. Altres instruments també els els puc ensenyar! Però no tan bé, i no passa res. Qui no fa una cosa, n’acaba fent una altra.

Així doncs, quina diferència hi ha entre una flauta amb digitació barroca i una amb digitació alemanya?

Molt breument, podríem dir que la digitació barroca (també anomenada ‘anglesa’ o ‘moderna’) és la digitació convencional i consensuada, que deriva dels models conservats de l’època del barroc, i és la que s’utilitza per a l’aprenentatge professional. La flauta amb digitació alemanya, en canvi, fou un model impulsat per l’alemany Peter Harlan durant l’Alemanya prenazi (anys 20), per a l’educació dels nois i noies del “German Youth Movement”. Amb unes correccions en alguns forats es simplificaren algunes digitacions fent-se més fàcil la seva execució. És la digitació que ens ha arribat fins al dia d’avui a les escoles a mans de mestres i professors no flautistes, en part també perquè ignoraven la existència de l’altra. Per a més informació podeu consultar un dels llocs web més complets sobre temes referents a la flauta de bec (Recorder Home Page).

A mesura que hi ha hagut major consciència i major coneixement de l’instrument, la digitació barroca ha anat entrant a les aules amb una certa normalitat. Per altra banda, hem de reconèixer que devem en part als alemanys que avui es toqui la flauta a les escoles, si bé els en critiquem la digitació. En un altra entrada parlarem sobre l’ús o abús de la flauta a l’escola.

Com les distingim:

  • Al darrera de la flauta barroca solem trobar-hi una “B” mentre que darrera la flauta alemanya hi trobarem una “G” (German).
  • El forat 5, començant per dalt, és gran quan és barroca, i petit quan és alemanya (fruït de la modificació).

Avantatges de la flauta barroca:

  • Millor afinació amb algunes notes com el fa, el fa#, el sol# o el sib.
  • Tenen sempre els forats 6 i 7 dobles, per poder fer el do# i el re# (si bé també hi ha models alemanys amb dobles forats).
  • Té un major registre: permet fer notes més agudes, i sí, algun cop les hem fet servir a secundària!
  • Té una millor resposta en l’articulació de la llengua: algunes notes són excessivament dèbils en el model alemany, en especial les greus.
  • El preu és el mateix. Normalment les marques fan ambdós models. Thomann ha tret un model que està prou bé, per només 5’90€! (Thomann TRS-31B)
  • Quan els alumnes han de fer el fa# s’adonen que és més fàcil fer-lo amb una flauta amb digitació barroca perquè no els cal posar el dit petit.Esquerra: Fa# barroca / Dreta: Fa# alemanya
  • El sol fet de comprar una flauta amb digitació barroca canvia la valoració que té l’alumne sobre el propi instrument: una percepció més “professional”, li suposa un repte i n’acaba tenint una relació més curosa i respectuosa.

Desavantatges de la flauta barroca:

  • La flauta barroca té la barrera psicològica del fa. L’experiència però, em diu que si es fa una bona seqüència didàctica (sol>mi>re>do>fa) es resol ràpidament. Alhora, també facilita indirectament l’aprenentatge del sib, ambdues digitacions molt habituals en les cançons senzilles.

 

Esquerra: Fa barroca / Dreta: Fa alemanya

  • Si un alumne té un interès relatiu amb l’instrument i ja té una flauta amb digitació alemanya, per què n’hi hauríem de fer comprar una altra? Com tot, l’important no és l’instrument sinó la persona que hi ha al darrera. Suggereixo tenir les dues flautes a l’aula i combinar-les constantment en funció de l’alumnat.
  • Els tutorials a Youtube: molts dels tutorials per aprendre a tocar cançons estan pensats per a l’autoaprenentatge, per a entorns escolars i gairebé sempre amb digitacions alemanyes. Diguem que en aquest context, la digitiació alemanya posa les coses més fàcils. Això té a veure amb què encara formen part de dos móns molt distants: el món professional, anclat a la partitura i amb un repetori força rígid, i un món amateur, pràctic, visual, que fa el fet, i que trobem en mitjans més audiovisuals (tot i que a poc a poc està canviant). Calen flautistes compromesos que elaborin materials audiovisuals engrescadors i de qualitat! 🙂

Si bé com a flautista sempre preferiré la flauta amb digitació barroca, com a educadors, el millor que podem fer és presentar-los aquests dos mons, amb llums i ombres, i oferir-los un espai de llibertat, i de pas, serà el millor regal que li farem a la flauta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s